Afrodita, en la mitologia grega, és la deesa de la passió, la sexualitat, la bellesa, la lujuria... encara que sempre se li atribueixi ''la deesa de l'amor''. El seu nom prové de Aphros 'escuma'. També és anomanada Venus per als romans.
Conta la mitologia que va nèixer de la escuma de la mar quan Cronos li va tallar els genitals a Urà. Una vegada va sortir del mar, els vents Céfirs la varen guiar a la morada dels inmortals.
Afrodita ha estat protagonista de numeroses històries. Primer, Zeus la va casar amb Hefest, el deu del foc, el més lleig que hi havia, encara que ella estava enamorada del deu de la guerra Ares. Apol·lo un dia va ser testimoni de la infidelitat de la deesa i ho va voler comunicar a Hefest. Aquest, dissimulant, es va anar a treballar com cada dia. En plena escena amorosa van ser empressonats en una red màgica, i el seu marit va anar a avisar a tots els deus per a ridiculitzar als amants encara més; finalment tots dos van fugir.
Afrodita és coneguda per les seves maldicions ja que maleïa a tota aquella que es creia més guapa o es burlava d'ella i quan alguna seduïa a Ares. També era perillosa, si tenim en compte el desastre que va causar per la famosa poma de la discordia, culminant amb la guerra de Troia on ajuda a Paris, a qui ha escogit com la deesa més bella, segons la etiqueta de la poma.
La simbologia que la distingueix és la petxina de vieira, la nuesa, les palomes les quals tiren del seu carro, el dofí, el cigne, el mirall i el mirte.
Destacam el quadre de Botticelli, 'El naixement de Venus'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada