dimarts, 26 d’agost del 2014

Adonaïs.

Percy B. Shelley
Adonis és conegut a la mitologia grega per la seva bellesa i per ser el fill del rei de Xipre, Cínires. Era tanta la seva bellesa que fins i tot la deesa Afrodita s'enamorà d'ell. I ja sabem, per tant, qual és l'ús més comú ara: aquest substantiu es fa servir per nomenar a un home bell.
John Keats
Però no és l'únic referent que ens ha deixat aquest personatge mitològic. En Death of a Salesman, de Arthur Miller, l'autor aludeix als seus fills com "adonis", mostrant la seva visió idealista. Giambattista Marino va elaborar un llarg i sensual poema, L'Adone, que va ser la transició a la literatura italiana del Manierisme al Barroc. I, a més, es fa servir aquest terme en astrologia com a asteroide hipotètic.
Pero el referent que vull destacar és el poema Adonaïs, de P.B. Shelley en honor a la mort de John Keats (els escrits del qual també contenen referents clàssics), extens poema de 495 línies en 55 estrofes compost la primavera de 1821. Per a qui tingui ànims de llegir-ho, us deix el poema original aquí i aquí en castellà.
Χαιρετε!

diumenge, 17 d’agost del 2014

Magi

Ja feia temps que no publicava res, no?
Una cosa que probablement no sabeu de mi és que soc fan de les sèries d'anime (dibuixos japonesos), I fa poc vaig terminar de veure una sèrie que, tot i que no té res a veure amb la mitologia grega o llatina, té algunes coses que m'agradaria destacar.
La sèrie de la qual estic parlant s'anomena Magi, i esta basat en els personatges de les Mil i Una Nits, i els personatges de la sèrie també els mateixos noms que aquests personatges, però el mon no és el mateix (crec).
La història comença quan Aladdin coneix a Alibaba i l'ajuda a conquerir una torre anomenada Dungeon (masmorra). Mentre la exploren coneixen a Morgiana, una esclava que esta ajudant al seu amo a intentar conquerir la masmorra. Quan Alibaba conquereix la masmorra, obté com a premi el poder de controlar un esperit molt poderós anomenat un Djinn. Morgiana, amb l'ajuda d'Aladdin i Alibaba, s'allibera del seu mestre i els tres es converteixen en amics. I es després d'això que comencen les seves aventures.
(De dalt a baix: Aladdin, Alibaba i Morgiana)
Tot i que la història es basa en les Mil i Una Nits, es poden apreciar algunes referències clàssiques. Comencem pel títol: La paraula Magi és el plural de la paraula llatina Magus, que significa mag. En la sèrie hi ha molts de mags, però un Magi és un tipus de mag especial. Són els que fan aparèixer els Dungeons, i condueixen dins a persones que, segons ells, tenen qualitats necessàries per ser rei. Aladdin és en realitat un Magi, i és per això que va conduir a Alibaba dins la masmorra.
La següent referència es troba en un dels imperis que apareixen en la sèrie: l'imperi Reim. L'imperi Reim va ser fundada 730 anys abans del començament de la sèrie per l'emperador Remus (no fa falta que digui d'on prové el seu nom) i esta, obviament, inspirat en l'imperi romà. L'imperi té un coliseu on gladiadors i esclaus lluiten fins la mort per a entretenir als espectadors. A l'imperi Reim viuen tres Dungeon Capturers, es a dir, persones que han conquerit les Dungeons al mon de Magi: s'anomenen Ignatius Alexius, Muu Alexius i Nerva Julius Caluades (es nota el toc llatí en els seus noms).
L'imperi està protegit per Scheherazade (a la dreta), una Magi que s'ha mantingut viva durant més de 200 anys mitjançant clons que ha creat utilitzant parts del seu cos i transferint la seva consciencia a aquests clons. A Scheherazade també l'anomenen Sacerdos Maxima, que literalment significa "la altíssima sacerdotisa". Al final de la segona temporada de la sèrie mor i l'imperi passa a estar protegida per Titus Alexius, un dels clons de Scheherazade i possiblement inspirat en l'emperador romà Titus. (Nota: Tot i que molts personatges de l'imperi Reim tenen el cognom "Alexius", no son de la mateixa familia).
Durant la segona temporada de Magi, Aladdin va a estudiar màgia a un lloc anomenat Magnostadt, el regne dels mags. El Magno en Magnostadt prové de la paraula llatina Magnus, que significa gran.
Finalment, al mon de Magi hi ha un regne anomenat Heliohapt. De moment no se sap molt d'aquest regne, però el seu nom prové de dos paraules gregues: Ἥλιος (Helios, el Sol) i el verb ἅπτω (tocar).
I aqui acaba la meva entrada. Esper que us hagi agradat, i si us interessa, us recomano que vegeu la sèrie, ja que és molt divertida i té de tot: acció, humor, un argument molt interessant, i una varietat de personatges tan grans que us resultarà dificil decidir quin és el vostre personatge preferit (o a lo millor no tan dificil).
Χαιρετε!

dijous, 14 d’agost del 2014

Els nostres clàssics.

Prop del col·legi de Sa Real, vaig trobar dos referents clàssics, un grec i un altre llatí.
Encara que ja està tancat, hi va haver un espai per jugar a jocs alternatius, de rol, d'estrategia, etc, amb el nom de Pangea, que és un compost del grec que significa "tota la terra", i aquest era el nom que se li va donar a la terra abans de separar-se en continents.
I després podem pasar a tomar una coca-cola a la cafeteria Cibeles, nom llatí de la Mare Terra o, per als grecs, Gea.


I ja veu que no fa falta anar-se molt lluny per trobar-nos la nostra herència clàssica.
Χαιρετε!

dimarts, 12 d’agost del 2014

Referents musicals.

No és la primera vegada que en aquest blog parlem de música, ja que els referents al món de la música estàn molt presents.
Ara en Eivissa es celebren les festes de Ses Figueretes i, avui día 12, tocarà un grup pop-rock juvenil anomenat Epsilon, que com ja sabreu es una de les lletres de l'alfabet grec.
I a mès tenim una cançó del grup Coldplay per a la pel·lícula The Hunger Games: Catching Fire, que s'anomena Atlas, qui és un tità mitològic castigat eternament pels déus, amb l'obligació de sostenir el cel. Podem apreciar clarament el referent titànic en la frase I'll carry your world (Jo portaré el teu món).
Χαιρετε!

dilluns, 4 d’agost del 2014

Danone fa una vista enrere.

Tots coneixem el iogurt grec de Danone, que ha estat rebatejat: el seu nou nom fa la vista enrera als origens grecs i fa un homenatje a la recepta que s'elabora a les cases gregues des de fa anys. I és que ara ha passat a ser Oikos, que com alguns sabreu significa casa en grec.
Χαιρετε!