Aventures i jocs.

Ahir vaig estar a la llibreria Hipèrbole cercant llibres quan em vaig trobar per sorpresa amb un del tipus "Tu decideixes l'aventura", que són molt entretinguts per als petits ja que et fan participar en la propia historia, seguint les instruccions segons les teves decisions. Doncs, aquest llibre tracta d'un famós heroi clàssic: Hèrcules. El llibre es diu "Hèrcules i l'espasa d'or" i, a més, pertany a l'editorial Hidra. Aquesta editorial va llançar aquesta subsèrie dins de l'abans esmentada, titulada "Tu decideixes la llegenda", aquest any 2014 amb el propòsit de reforçar el tema de les llegendes clàssiques i apropar als joves lectors a la mitologia, que a nosaltres personalment ens encanta. Jo, com que m'he criat amb aquest tipus de llibres, els recomano per a grans i petits, i més ara per viure una aventura d'estiu.

I per aquells que els agraden els jocs "frikis" de rol i cartes que no siguien massa seriosos, podeu provar a jugar al "Sí, Señor Oscuro". Tot i no sonar del tot "mitològic", aquest joc (molt paregut al joc infantil del "Hi havia una vegada", en el que entre tots havien de continuar amb una historia) té com a protagonista a Rigor Mortis, el Señor Oscuro. Molts ja sabreu que significa això per les sèries policíaques i/o de misteri on la diuen, i també sabreu que el seu origen és llatí: rigor mortis, rigidesa de la mort.

Χαιρετε!

L'oli dels déus!

Bona nit a tots, espero que estigueu gaudint de les nostres vacances (ben merescudes, per cert) i que us ho estigueu passant tan bé com jo. 
L'altre dia al super vaig trobar això i ipso facto vaig pensar: he de pujar-lo al bloc. Així que aquí el teniu, l'oli Ilíada, que com tots sabeu agafa el seu nom de la coneguda obra d'Homer La Ilíada.

Χαιρετε!

Breaking Benjamin.

Fa molt de temps que escolto a aquest grup, Breaking Benjamin, i el seu tercer àlbum va ser Phobia, llançat el 8 d'agost de 2006 i que duia com a single Diary of  Jane.

Com alguns de vosaltres ja sabreu, la paraula phobia es grega (φοβος) i significa "por, aversió".

Per si els voleu fer una ullada, us deixo el seu single, Diary of Jane, en versió acústica, tot i que jo us recomano escoltar totes les cançons que podeu del grup, perquè tenen un repertori fantàstic.

Χαιρετε!

Iris

Heu sentit mai la cançó Iris de The Goo Goo Dolls? A jo m'agrada molt, però mai m'havia parat a pensar sobre què parlava exactament. Fent un poc de recerca he vist que hi ha suposicions que apunten que la cançó està inspirada en Iris. Però sabem qui és Iris?

En la mitologia grega, Iris és la personificació de l'arc de Sant Martí i una missatgera dels Déus (així com Hermes). Es diu que deixava els missatges amagats a l'arc de Sant Martí i només el propietari podia vorer-los. És per això que podria tenir alguna cosa a veure amb la cançó, ja que diu per exemple: 'només vull que tu sàpigues qui sóc', 'no vull que el món em vegi perquè no crec que ells ho entenguessin'.

A més, recordau Percy Jackson? Doncs el seu autor està escrivint una saga (prevista per estar acabada a octubre) on Iris fa la seva aparició.

The IT Crowd.

Últimament, he trobat molts de referents a series de televisió i pel·lícules, i és que el tema dóna molt per parlar. Avui, concretament, us porto la serie The IT Crowd.

La trama d'aquesta sitcom britànica passa al voltant del treball de dos informatics i la cap del departament. Ells són els prótotips de informatics, a diferencia d'ella, que no sap res d'ordinadors. I al episodi 6 de la primera temporada, La visita de la tia Irma, s'esmenta un projecte informàtic en el qual han estat treballant: el projecte Icarus. Bé, a aquestes altures, crec que ja sabeu qui era Ícar, però l'enllaço per si algú li vol fer una ullada.

Χαιρετε!

Una de mariners.

Fa molt poc que vaig parlar-vos d'en Proteu, personatge de Penny Dreadful. I avui, dies després d'aquesta entrada, he trobat un altre Proteu, però aquest té una conexió més obvia amb la mar.

Proteu és l'amic de la infància d'en Simbad a la pel·lícula de Simbad, la llegenda dels set mars. És, a més, el príncep de Siracura i un excel·lent soldat. Però Proteu no és l'únic "mitològic".

Primer tenim a Dimas, que és el pare de Proteu i rei de Siracusa; en la mitologia grega, aquest era el nom de quatre personatges: el pare de Hècuba i rei de Frigia; pare de Meges; el hermanastre de Hil·los, fill de Hèracles; i capità fenici esmentat a l'Odissea, la filla del qual era amiga de la princesa Nausica.

Després tenim a Kale, el segon al comandament del vaixell i el millor dels homes d'en Simbad. Com alguns ja sabreu, té el seu origen en la paraula grega bell, καλος.

Per últim tenim a la "mala" de la pel·lícula: Eris, que és,

obviament, la deesa de la discòrdia.

A més dels personatges, aquesta pel·lícula és quasi com una versió de l'Odissea, amb referències a les sirenes, els cíclops, l'hidra, entre d'altres.

Χαιρετε!

Luctor et emergo

Ahir n'Andrea, futura alumna de grec i llatí de 1r de Batxillerat, em va fer arribar aquesta imatge publicitària del Teatro Pereira. Qui s'anima a interpretar-la? 

Penny Dreadful.

Josh Hartnett com Ethan Chandler.

Fa poc, s'ha estrenat una nova serie de televisió anomenada Penny Dreadful (amb actors principals de la talla d'Eva Green o de Josh Hartnett), que gira entorn els personatges més famosos de la literatura de suspens i horror ambientada a Londres en època victoriana. I, tot i que la serie encara no ha arribat a Espanya, ja he trobat un referent clàssic!

A més del fet que a aquesta època tothom resaven el Pater Noster en llatí, un dels personatges és diu Proteus, que ve de l'antic grec Πρωτευς. Proteus era una deidad marina que fins i tot surt a l'Odisea. Com molts de déus, la seva genealogia no es sap amb exactitut i hi ha varies posibilitats: fill de Poseidó, fill de Nereu i Doris, una Oceànide; fill d'Oceà i una nàiade... Però no vaig a revelar la identitat del personatge en qüestió, per si algú de vosaltres vol veure la serie.

Χαιρετε!

Més pel·lícules.

A Hollywood no es cansen mai de ficar referents clàssics als seus projectes, ja sigui dins del guió o al mateix títol.

La pel·lícula de la que vull parlar avui es diu Idiocràcia, una comèdia del 2006, dirigida per Mike Judge, creador de Beavis and Butthead. El títol té el seu origen purament en el grec, de les paraules idiotes (ιδιωτης) i  cràtos (κρατος), que significa literalment "el poder en mans del que es preocupa de si mateix", encara que el sentit en aquesta pel·lícula és "el poder en mans dels ximples". I es que Joe Bauers (Luke Wilson), oficial de l'exércit als Estats Units, és sotmés a un experiment ultra-secret per ser el "més ordinari de les seves files". En aquest experiment, Bauers és congelat amb la finalitat de demostrar que els soldats podien hibernar en les èpoques de pau, però aquest experiment s'allarga i, en comptes de durar un any, Bauers es descongela 500 anys després, al 2505. Bauers es troba en un món on la selecció natural no afavoreix als més intel·ligents, ja que són els ximples els que més es reprodueixen, i això provoca un món on Bauers és l'ésser més intel·ligent del planeta.

Χαιρετε!

Reis de la música.

Fa prop d'un any, vaig començar a escoltar The Doors i, per curiositat, vaig llegir la biografia (βιος i γραθειν) de Jim Morrison, the Lizard King, el "rei llangardaix".

Morrison (Melbourne, Florida, 8 de decembre de 1943-Paris, França, 3 de juliol de 1971), poeta, cantant i estudiós, va començar amb el seu grup, The Doors, per un amic seu, Manzanarek, qui es va quedar impresionat pel seu talent com a poeta. Varen escollir el nom del grup per Les portes de la percepció de Aldous Huxley, i la banda va aconseguir un contracte per a tocar en el bar Whisky a Go Go, on naixeria, a partir d'improvisacions, la seva famosa cançó: The End. A aquesta, Morrison li afegia o li llevaba versos segons el seu estat d'humor, fins que un  dia Paul A. Rothchild els va escoltar i la versió es va quedar com aquell día (una versió massa obscena per al propietari del local, que els va fer fora mentre el públic cridava d'emoció)

I què té a veure tot això amb aquesta secció? Bé, doncs que Morrison, com estava tan influenciat pels estudiosos, era normal que estigués influenciat per la cultura clàssica, i per això va escriure un petit fragment que va incloure la nit que Rothchild el va descobrir i que va fer que el propietari del bar s'ofengués. Aquest fragment és, ni més ni menys, que la seva propia i breu versió d'Édip Rei, que diu així.

Father? (Pare?)
Yes, son? (Sí, fill?)
I want to kill you... (Vull assassinarte.)
Mother? (Mare?)
I want to... fuck you! (Vull... jeure amb tu!)

Aquesta última part, en la versió gravada, va ser censurada per motius obvis. Aquí us deixo la cançó (concretament, la part d'Èdip és al minut 7:29).

Ens veurem molt aviat amb noves entrades. Χαιρετε!

In situ

In situ és un programa d'humor del canal TV3 on es graven monòlegs en un exterior natural que té relació amb el tema que s'explica, d'aquí el nom del programa: In situ, un llatinisme que significa 'en el mateix lloc'.

Bones vacances a tots i disfruteu de la platja in situ!

Caràtula del programa. Imatge