Creo que está claro lo que más echaremos de menos del instituto. Han sido muchas horas y muchos recuerdos compartidos, todos bonitos claro. Falta gente en la foto pero sabéis que sin vosotros no habría sido lo mismo.
Dejemos que nos pregunten para qué sirve el latín y el griego (además tenemos muchas cosas que contestarles) y que crean que nosotros somos los raros. No cambiaría ni un minuto de todos los que hemos pasado, y sé que vosotros tampoco.
La cantant Lady Gaga ja porta temps representant a Venus en les seves cançons, inclús en els seus videoclips, com podem veure al seu single Applause, on apareix representant el cuadre de Botticelli "El nacimiento de Venus":
Però la cantant no ha deixat a Afrodita en l'oblid, sinó que al seu nou disc ha decidit dedicar-li una canço a la deesa de l'amor, on li demana poder anar al seu planeta meravellós per trobar l'amor vertader. Aquí podeu veure un troç de la cançó:
No puedo evitar lo que siento
Diosa del amor por favor lléveme con tu líder
No puedo evitar el seguir bailando
Diosa del Amor! Diosa del Amor!
Llévame a tu planeta (a tu planeta)
Llévame a tu planeta (a tu planeta)
Tu líder, Tu líder (a tu planeta) Llévame a tu planeta (a tu planeta) Llévame a tu Venus (a tu planeta)
Llévame con tu líder (a tu planeta)
Llévame a mi planeta (a tu planeta)
Tu Venus, tu Venus
A més, encara que la cantant no ha tret el videoclip d'aquest tema, aquí podeu escoltar la cançó a un dels seus concerts:
I és que aquesta dona no para, sempre és vox populi a tots llocs!
Últimament ha fet algunes entrades amb dos petits referents junts, i aquí va una altra.
El primer és un videojoc de 1983, Dragon's Lair, que va contar amb la col·laboració d'un antic animador de Disney, Don Bluth. Us preguntareu "què té això que veure amb els clàssics grecollatins?" Bé, és sencill: la historia d'un heroi, Dirk l'Ardit, que tracta de rescatar a la princessa Daphne d'un drac. I molts de vosaltres ja sabreu qui era Dafne, la nimfa de la que Apol·lo es va enamorar i va perseguir-la fins que ella es tranformà en llorer.
L'altre referent d'avui també està relacionat amb la companyia Disney, en concret, parlo de la historia en la que un home, cansat d'estar tot sol es crea un company de fusta que és pràcticament el seu fill: Pinotxo. Pels de clàssiques, aquesta historia també és familiar, però amb algunes diferencies: m'estic referint al mite de Pigmalió i Galatea. Pigmalió era escultor i sacerdot a l'illa de Xipre, molt famós pel seu talent, essent conegut per ser fins i tot millor que Dèdal. Un día, va crear l'escultura d'una dona perfecta a la que va anomenar Galatea, i per la nit va somniar que cobrava vida. Al despertar, Afrodita estava al costat de l'estatua i, tras dir a Pigmalió que havia de ser feliç, la va transformar en una dona de veritat.
I no és l'única vegada que a Disney s'escolta parlar de aquesta parella, perquè a la serie animada de Hèrcules tenen un episodi sencer per aquest mite.
A més, fixeu-vos que l'acadèmia a la que va Hèrcules amb els seus amics és l'Acadèmia Prometeu.
Últimament, us presento molts de referents, i avui tornam a tenir una entrada doble.
L'altre día va arribar a casa una revista canina i, fullejant-la, vaig veure un article sobre el bulldog francès.
El subtítol de l'article, com podeu veure, està parafrasejant (paraula curiosa que prové del grec) el Veni, vidi, vici de Juli Cèsar.
El nostre referent gira entorn del descans: la palabra rèquiem és l'acusatiu de requies (descans). I d'aquesta paraula hi ha alguns clàssics que no poden passar desapercebuts:
Primer tenim els rèquiems muscials, tot i que hi ha més vull destacar els de dos autors: el de Mozart. Aquesta obra està basada en els textos llatins i va ser la dinovena misa escrita pel músic, encara que va morir abans d'acabar-la.
El segon rèquiem és el de Verdi. Aquest comença Requiem aeternam dona eis, Domine, és a dir, Dóna'ls descans etern, Senyor.
Leto y Connelly a Requiem for a dream.
A continuació tenim el llibre de Hubert Selby Jr., i a la seva pel·lícula homònima de Darren Aronofsky, Rèquiem per un somni. La historia que se'ns relata és la de Harry Goldfarb (interpretat en la pel·lícula per Jared Leto), la seva mare Sara (Ellen Burstyn), la seva núvia Marion Silver (Jennifer Connelly) i el seu amic Tyrone C. Love (Marlon Wayans), i es divideix en tres estacions: estiu, tardor i hivern.
L'últim rèquiem és una novel·la curta del escriptor espanyol Ramón J. Sender: Rèquiem per un camperol espanyol. És una de les obres del exili de postguerra, i el seu nom original va ser Mosén Millán, canviat al 1960. Aquest llibre, al igual que l'abans esmentat, es va adaptar cinematogràficament pel director Francesc Betriu, amb la col·laboració d'actors com un jove Antonio Banderas, Fernando Fernán Gómez i Terele Pávez.
Χαιρετε!
Molts de nosaltres hem crescut veient les pel·lícules, curtmetratges i dibuixos animats de la companyia Disney. I, com tots els grans, algunes de les seves idees tenen ocults (o no) referents grecollatins.
Recordareu que vaig parlar d'en Pluto en una altra entrada, però ell no és l'únic "clàssic" de Disney.
Primer tenim la pel·lícula de La Bella Dorment, concretament, l'escena inicial.
Per què? Malèfica s'enfada amb els reis ja que no l'inviten a la celebració pel naixement de la seva filla i llança una maledicció a la nena. Igual que fa Eris, deesa de la discordia, en les noces de Tetis i Peleu.
Però ella no llança un encantament, sinó una poma. I qui és el personatge Disney de les pomes? Exacte, la més bonica del regne, Blancaneus. En aquesta ocasió és un mirall i no Paris qui decideix per a qui serà la poma, però aquesta poma no es daurada i està enverinada.
A continuació, tenim un curtmetratge, col·laboració de Dalí i Disney: Destí. En aquest surrealista curtmetratge, s'ens relata l'amor entre una dóna mortal i el pare de tots: Cronos. I parlant de curtmetratges, tenim un altre molt interesant: The Goddess of Spring(La deesa de la primavera). I efectivament, tracta del rapte de Persèfone (que, per cert, significa "la que porta la mort").
Tornant a les pel·lícules, dos personatges molt interesants deEl planeta del tresor. El que ens interesa a nosaltres són els seus noms. El més evident és la tendra mascota de la pel·lícula: Morfo, una massa rosada que canvia de forma, i és d'aquí d'on ve el seu nom: del grec morphé. El segon personatge d'aquesta aventura espacial és, ni més ni menys, que el protagonista Jim, i es que el seu nom sencer és James "Jim" Pleiades Hawkins. En la mitologia grega, les Plèiades eren les set filles d'Atlas i de Plèione, nascudes al mont Cileno. Gairebé totes elles varen tenir relacions amb déus: Maia, la major, va ser amant de Zeus i mare d'Hermes; Celeno va engendrar, amb Poseidó, a Lico; i Lico es va juntar amb la següent germana, Alcíone, amb la qual va tenir a Hirieo; una altra plèiade amant de Zeus va ser Electra, tenint dos fills, Dàrdanos i Jasió (qui va tenir un fill amb Demèter); Astèrope va tenir una aventura amb Ares de la que va sorgir Enomau; Lacedèmon va ser fill de la plèiade Taigete i de Zeus; per últim, Mèrope va ser l'única en no tenir cap relació ni fills amb els déus.
I un altre nom curiòs de Disney és Milo, de Atlantis, que en grec és una illa volcànica del mar Egeu, d'on es la coneguda estatua del Venus de Milo.
Un altre clàssic Disney és La Bella i la Bèstia que, en realitat, està basat en el relat de Psique i Eros: un home bó que, baix l'aparença de monstre, rapta a una dona.
I per últim, el referent més obvi de Disney: Hercules. Tot i que la pel·lícula no és totalment fidel als mites gregs conserva l'escena en la que un petit Hercules estrangula a les dues serps (en la versió de Disney, són enviades per Hades), i el nom dels pares "adoptius" d'Hercules: Amfitrió i Alcmena, que en el mite grec és la mare real de Hercules.
A més, al llarg de la cançó de Megara (personatge original del mite), podem veure un munt d'estatues de Eros i, fins i tot, la de Eros i Psique. I a la cançó De zero a heroi, veiem un resum dels dotze treballs.
I com una bona pel·lícula sobre grecs, han de representar als déus de l'Olimp.
Al
fons, Psique i Eros; enrera, Helios, Persèfone, Demèter, Atenea,
Poseidó, Apol·lo (amb el sol al pit); davant, Hefest amagat per Ares,
Afrodita i Dionis.
També tenim la serie de Hercules, que ens conta les peripècies de la juventut del personatge de Disney acompanyat per Cassandra i per Ìcar, i surten molts personatges mitologics: Galatea, Dèdal, Jasó, etc. Fins i tot surt un reporter que resulta ser el mateix Homer!
En l'episodi Hercules i l'autèntica llegenda, surt Aquil·les, que havia set entrenat pel Phil, i intenta recuperar la seva gloria pasada, perduda per culpa d'un accident amb el taló.
I en Hercules i el princep de Tràcia, han d'anar ell i Adonis al jardí de les Esperides, on es troben les pomes d'or (un dels dotze treballs). Però per aconseguir la direcció, pregunten a l'oracle de Delfos, que els envia a veure a Nereu, ja que és qui sap on queda. Ell, que ja es un vell rondinaire, es nega i comença a transformar-se (això té sentit, perquè Nereu, originalment, és una divinitat marina). Quan Hercules i Adonis aconsegueixen que parli, els envia al jardí on es troben a Atles, que enganya a Hercules per a què sostengui el món, però acaba tornant al seu lloc.
Χαιρετε!
Llegint l'entrada que va fer ahir Ana sobre el fènix vaig inspirar-me. Ara que ja sabem exactament el que és, ens sirà més fàcil entendre aquesta cançó.
Es diu Golden i és de The Wanted (els que em coneixen bé ja saben que això era qüestió de temps...). Aquí teniu un fragment: Ho intentem i ens caiem , però vivim un dia més. I ens aixequem com l'au fènix des de les flames. I crema però resulta fer-se or. Aquí la teniu per si voleu sentir-la:
Avui porto dos referents que he trobat, perquè, encara que el curs ja esta acabant, els referents mai acaben.
El primer l'he trobat aquí mateix, a Eivissa, concretament a l'avinguda de Sant Jordi. És una botiga d'audiovisuals anomenada Estudio Aureo, que ve del llatí aurum, és a dir, or.
El segon referent és curt, però curiòs. Ja tothom coneix a Afrodita, deesa de la sexualitat, que apareix molt sovint per tot arreu. Doncs l'he trobada enmig d'un munt de egipcis. Sí, i què té que veure ella amb la cultura d'Egipte? Poc, segurament, però a na Katy Perry li va pareixer bé ficar-la a la seva cançó Dark Horse. Fixeu-vos en la lletra al minut 0:34 del video.
Ja feia temps que no publicava res, doncs aprofito ara. Fa més d'una setmana que es va celebrar Eurovisión 2014, un concurs internacional de música en el qual tots els països europeus hi participen amb un representant i la seva cançó. Després de totes les actuacions de cada país, entre ells es fan unes votacions i s'escolleix al guanyador, i el que guanya fa que, el pròxim any es celebri en el seu país el pròxim Eurivisión.
Un dels cantants d'aquest concurs, Conchita Wurst, representant d'Àustria, va ser el/la guanyadora i cantà una cançó que es troba relacionada amb el "Fènix". Aquesta paraula ve del terme en grec "φοῖνιξ". El Fènix és un au mitológica del tamany d'una àguila amb plomes daurades i vermelles, cos groc i ataronjat, i amb un bec fort i grans garres. Es tractava d'una au que es consumia pel foc i després resucitava de les seues sendres. Es deia que aquesta au posseïa moltes virtuts, com per exemple, les seues llàgrimes eren curatives. Encara que aquesta criatura vingui de la mitologia egipcia, Heròdot, un historiador grec, aprofità en un dels seus viatges cap a Egipte per descriure al Fènix, fent passar aquesta llegenda egipcia cap a la grecorromana. El Fènix representa el renaixement físic i espiritual, el poder del foc, la purificació i la immortalitat.
Aquí teniu la cançó per si la voleu escoltar. Això és tot, fins aviat!
Fa unes setmanes, va esclatar per tot internet la notícia de que el Novembre sortirà un remake de Pokemon Robí i Safir per a la Nintendo 3DS, els jocs que varen sortir l'any 2003 per a la consola Game Boy Advance. Aquesta notícia va alegrar a molts fans de Pokemon, ja que per a la majoria d'ells, Pokemon Robí i Safir va ser el joc que els va introduir a una de les sagues de videojocs que ens han acompanyat des de la nostra infància.
Segurament us esteu preguntant: "Però es pot saber que té tot això a veure amb referents clàssics?" Doncs la resposta es molt simple: Els remakes s'anomenen Pokemon Omega Ruby i Alpha Sapphire.
Els noms fan referència a l'alfa i l'omega, la primera i l'ultima lletra de l'alfabet grec. Una teoria per la qual varen utilitzar aquests noms és perquè es tracta d'una referència a que la vida es va originar al mar (alfa) i termina a la terra ferma (omega). El fet de que Kyogre (a la dreta) és de tipus aigua i Groudon (a l'esquerra) és de tipus terra suporta aquesta teoria. A més, si us fixeu bé, podreu veure el que pareix ser la lletra omega al braç de Groudon i la lletra alpha a les aletes de Kyogre.
A una de les meves últimes entrades, vaig parlar de la pel·lícula Juno. Doncs avui he estat mirant pel·lícules per veure a l'estiu i he trobat una comèdia romàntica del director novaiorquès Woody Allen.
Mighty Aphrodite és la historia de Lenny i Amanda, un matrimoni sense fills, interpretats pel propi Woody Allen i per Helena Bonham Carter, que adopten a un nen i el marit, asombrat per la seva intel·ligència, es decideix a cercar a la seva mare biològica. Aviat es troba amb ella, Linda Ash, interpretada per Mira Sorvina, i resulta ser una bondadosa prostituta que aspira a ser actriu.
És una pel·lícula prometedora, i diu molt al seu favor que guanyés 10 de les 14 nominacions, entre els quals podem destacar l'Oscar a la millor actriu secundària de Sorvina.
A aquestes altures, crec que està bastant clar a qui podem entreveure en el títol: a Afrodita, deesa de la bellesa femenina i la sexualitat.
Amb el primer que relacionem aquest llibre és amb la societat romana, i és que molts dels seus personatges tenen noms d'aquest estil (Cato, Seneca, Caesar, Castor, Pollux,…). Fins i tot el país en el qual es desenvolupa l'acció ho té: Panem, de “panem et circenses” (pa i circ). Però tota la història en si està basada en la societat romana, per exemple, els jocs, que estan relacionats amb els combats de gladiadors.
Però a més, els que haurem llegit la segona part de la trilogia, "En flames", sabrem que en el Capitoli ( Un dels set pujols de Roma), quan fan grans banquets, els convidats després d'haver-se afartat de menjar i en deixar de tenir gana, beuen una beguda que els fa vomitar per fer lloc de nou al seu estómac i poder seguir menjant. Això ens semblarà una barbaritat, però aquest fet era una pràctica comuna entre els antics romans. Ells tenien una sala especial anomenada “vomitorium”, on es ficaven en la gola una ploma d'au per vomitar i així seguir menjant en els banquets.
Però els romans no són els únics que van influir en Suzanne Collins (autora) a l'hora d'escriure Els jocs de la fam; els grecs també ho van fer. La inspiració de la seva famosa trilogia li va venir a Suzanne mentre estava llegint el mite del minotaure. En ell s'explica com cada any una sèrie de joves eren manats a un laberint de la illa de Creta com a sacrifici per ser l'aliment del temible minotaure que vivia allí, fins que la vida d'aquest va acabar a les mans de l'heroi Teseu.
A més, la Cornucòpia que tant ajudava als nostres tributs oferint-los subministraments. la cornucopia fa referència a la banya de l'abundància. Segons el mite grec, la cabra Amaltea va criar a Zeus amb la seva llet. De nen, mentre jugava amb un dels seus rajos, Zeus li va trencar sense voler una banya. Per compensar a Amaltea, la banya trencada li va conferir poder perquè, a qui ho posseís, se li concedís tot el que desitgés.
Aquestes són les referències més importants de Els jocs de la fam cap a la cultura clàssica.
En aquest titular del Diario de Ibiza 'La odisea del récord Guinness de S'Olivera', hi apareix un referent clàssic: la odisea. Aquesta expressió significa que el treball que varen fer els alumnes de S'Olivera per aconseguir fer un rècord va comptar amb dificultats i peripècies. És una comparació amb les aventures dels viatges d'Ulisses (Odisseu en la mitología grega), a qui li toca fer front a mil i un problema per arribar a Ítaca, la seva terra. I aquestes aventures d'Ulisses es narren a l'obra La Odissea.
Ja que hem fet moltes entrades sobre música amb referents clàssic, aqui teniu una cançó d'un dels meus grups favorits. La cançó My Selene, del grup de power metal Sonata Arctica, parla sobre el mite de Selene i Endimió.
El mite relata que Selene estava enamorada d’Endimió i li va demanar a Zeus que li donés la joventut eterna. A més, a Selene li agradava l’aparença d’Endimió quan estava adormit i només el visitava de nit quan dormia.
El que Selene no sabia era que Endimió també estava enamorat de ella i durant les nits en que es podia veure la lluna dormia a l’aire lliure sense roba.
Sempre que Selene el visitava, el trobava dormint així i li feia l’amor sense despertar-li. Això continua fins que Endimió es desperta mentre Selene li està fent l’amor i s’assabenta de que ha tingut 50 filles amb ella.
Els dos es confessen el seu amor, però llavors Endimió sent por perquè ha passat tant de temps que comença a envellir. Es aquí quan Selene li demana a Zeus que li doni la joventut eterna. Zeus ho fa, però decideix que només disfrutarà de la joventut eterna quan està adormit. Així, sempre que desperta, desperta feliç. Però quan desperta, Selene ja no hi és, i per tant es torna a dormir per estar amb ella.
Gillette Venus és un producte per depilar, una cuchilla, i en seu nom inclou a Venus, deesa romana de l'amor i de la bellesa, l'Afrodita de la mitologia grega.
Us enrecordeu de la primera entrada dels referents als llibres? Doncs avui, fullejant al diccionari de llatí, he trobat una paraula que m'era familiar, així que he fet memòria i m'assabentat d'un referent als llibres Caçadors d'ombres que havia oblidat.
Es tracta de pyxis, una paraula del llatí que significa "capsa", encara que segurament deriva del grec, llavors significa "brúixola". En la preqüela, Caçadors d'ombres: Els orígens, la pyxis és una capsa que custodien els nefilims, i en aquesta capsa es contenen les energies demoníaques i a dimonis en si. En els llibres es fa referencia a dues pyxis: la de l'Institut de Londres, i la de Edmund Herondale, pare del protagonista Will, qui conta la historia referent a aquesta segona pyxis. Però haureu de llegir els llibres per saber què va passar amb les dues pyxis.
D'altra banda, aquestes pyxis que contenen als dolents dimonis, podrien ser també una referencia al mite de Pandora.
Aquí teniu una pyxis, encara no és de les dels nefilim, sinó de les gregues.
Com sabem, Cupido és una representació de l'amor. Se'l fa responsable dels amors i les passions dels mortals. Generalment, és reconegut com a fill de Venus i de Mart. També sabem que Cupido té la virtut de poder enamorar a la gent llançant fletxes, de la mateixa manera que pot crear el sentiment de rebuig.
En aquesta cançó ens parla sobre què fer si Cupido tingués cor:
Entre altres coses ens diu:
Si Cupido tingués cor, segurament et llançaria una fletxa a l'ànima. Així que millor apunta i dispara. Si Cupido tingués cor series meu, ho sé. No veus que et necessito?
La Venus de las pieles és una obra teatral que serà protagonitzada per Clara Lago i Diego Martín que inclou en el seu títol un referent clàssic: Venus, la deesa de l'amor de la mitologia romana. Aquesta obra és una versió de l'obra original, que es va convertir una de les representacions més aclamades de Broadway.
El otro día, mientras me comía este delicioso bizcocho de limón, me pregunté de dónde podría venir la palabra bizcocho, y resulta que tiene una etimología bastante curiosa.
El bizcocho, del latín bis (dos veces) y del verbo coquo, coxi, coctum (cocer, cocinar), era, en la antiguedad, una especie de pan que no llevaba levadura y que se cocía una segunda vez para que se conservara durante más tiempo, ya que tenia el fin de alimentar a los marineros y los soldados que iban a hacer largos viajes.
Actualmente, no tiene ni esa función ni los mismos ingredientes, pero ha conservado su nombre latino.
Aquí teniu una altra pel·lícula amb un referent clàssic molt clar: està en el títol.
Juno, tots la coneixem per ser la deesa romana del matrimoni, és a dir, l'equivalent d'Hera.
Però, a més, Juno és una adolescent, interpretada per Ellen Page, que es queda embarassada i decideix en l'últim moment no abortar i donar el nadó en adopció. Però per saber com segueix la vida de la jove, haurem de veure la pel·lícula.
Hola tothom. Com probablement ja sabeu, m'han operat i no he pogut venir a classe durant tota la setmana. Poc a poc m'estic recuperant i crec que a partir del dilluns podré tornar a classe.
Durant totes les meves visites al metge he après unes quantes noves paraules amb etimologia clàssica:
Sinus pilonidal: Es tracta d'una massa de pèl que entra dins de la pell, i és la cosa per la qual em varen haver d'operar. El "pilonidal" prové del llatí "pilus" (pèl) i "nidus" (niu).
Exéresis: Extracció d'alguna part del cos. Del grec exairesis ("retirar").
Cirurgia: Procediment d'extracció d'una part del cos per arreglar o substituir-ho. Prové del grec χειρουργία, de χείρ (“mà”) i ἔργον (“treball”). De moment, aquestes son totes les paraules que conec. Anire afegint més paraules més endavant.
El primer és un videojoc de 1983, Dragon's Lair, que va contar amb la col·laboració d'un antic animador de Disney, Don Bluth. Us preguntareu "què té això que veure amb els clàssics grecollatins?" Bé, és sencill: la historia d'un heroi, Dirk l'Ardit, que tracta de rescatar a la princessa Daphne d'un drac. I molts de vosaltres ja sabreu qui era Dafne, la nimfa de la que Apol·lo es va enamorar i va perseguir-la fins que ella es tranformà en llorer.
Primer tenim la pel·lícula de La Bella Dorment, concretament, l'escena inicial. .jpg)
Tornant a les pel·lícules, dos personatges molt interesants de El planeta del tresor. El que ens interesa a nosaltres són els seus noms. El més evident és la tendra mascota de la pel·lícula: Morfo, una massa rosada que canvia de forma, i és d'aquí d'on ve el seu nom: del grec morphé. El segon personatge d'aquesta aventura espacial és, ni més ni menys, que el protagonista Jim, i es que el seu nom sencer és James "Jim" Pleiades Hawkins. En la mitologia grega, les Plèiades eren les set filles d'Atlas i de Plèione, nascudes al mont Cileno. Gairebé totes elles varen tenir relacions amb déus: Maia, la major, va ser amant de Zeus i mare d'Hermes; Celeno va engendrar, amb Poseidó, a Lico; i Lico es va juntar amb la següent germana, Alcíone, amb la qual va tenir a Hirieo; una altra plèiade amant de Zeus va ser Electra, tenint dos fills, Dàrdanos i Jasió (qui va tenir un fill amb Demèter); Astèrope va tenir una aventura amb Ares de la que va sorgir Enomau; Lacedèmon va ser fill de la plèiade Taigete i de Zeus; per últim, Mèrope va ser l'única en no tenir cap relació ni fills amb els déus.
I un altre nom curiòs de Disney és Milo, de Atlantis, que en grec és una illa volcànica del mar Egeu, d'on es la coneguda estatua del Venus de Milo.
Aquesta paraula ve del terme en grec "φοῖνιξ". El Fènix és un au mitológica del tamany d'una àguila amb plomes daurades i vermelles, cos groc i ataronjat, i amb un bec fort i grans garres. Es tractava d'una au que es consumia pel foc i després resucitava de les seues sendres. Es deia que aquesta au posseïa moltes virtuts, com per exemple, les seues llàgrimes eren curatives. Encara que aquesta criatura vingui de la mitologia egipcia, Heròdot, un historiador grec, aprofità en un dels seus viatges cap a Egipte per descriure al Fènix, fent passar aquesta llegenda egipcia cap a la grecorromana. El Fènix representa el renaixement físic i espiritual, el poder del foc, la purificació i la immortalitat.
Aquesta cançó del grup Bananarama, parla de la deesa de la mitologia romana i dels seus atributs, com l'amor i la bellesa.
El bizcocho, del latín bis (dos veces) y del verbo coquo, coxi, coctum (cocer, cocinar), era, en la antiguedad, una especie de pan que no llevaba levadura y que se cocía una segunda vez para que se conservara durante más tiempo, ya que tenia el fin de alimentar a los marineros y los soldados que iban a hacer largos viajes. 
