Aquàrium

Aquàrium: del llatí Aquarius, -a, -um relatiu a l’aigua.

Netejar els estables d'Augies

Un altre dels treballs que Euristeu va encomanar a Hèracles va ser netejar en un sol dia els estables d'Augies, rei de l'Èlide, al Peloponès. Aquest rei era fill d'Hèlios i havia rebut de part del seu pare una gran quantitat de bestiar que va ser reunit en un recinte sense possibilitat de sortir i sense rebre cap tipus de neteja, de manera que, al llarg de trenta anys, el fems es va anar amuntegant en unes quantitats monumentals i havia generat tota mena de gèrmens que havien envaït tota la península, desenvolupant grans epidèmies. 

Hèracles deviant el curs dels rius Alfeu i Peneu. Imatge

Aquest treball era desafiant, però lliure de risc. Així, Hèracles es va presentar davant Augies sense mencionar que havia set enviat per Euristeu. El rei, trobant tan absurda la seva intenció de netejar els estables en un sol dia, li va oferir tres-cents bous en cas que ho aconseguís. L'heroi va acceptar i Fileu, fill del rei, va acompanyar Hèracles per ser testimoni de tot el que succeís.

Hèracles es va posar a treballar immediatament, va desviar el curs dels rius Peneu i Alfeu, que estaven ubicats a una altura superior a l'estable, de manera que va conseguir netejar en un dia tota la brutícia acumulada al llarg dels anys.

Una altra imatge d'Hèracles desviant el curs dels rius Alfeu
 i Peneu. Imatge

Aleshores, l'heroi va anar en busca de la recompensa que el rei de l'Èlide havia promés, però Augies es va s'hi va negar ja que es va assabentar de que era una tasca encomanada per Euristeu. Així, es va celebrar un judici i Fileu va declarar a favor d'Hèracles, cosa que va provocar la ira d'Augies i els va fer fora del regne.

Finalment, Hèracles va tornar amb Euristeu, que es va assabentar de tot el que havia passat  i tampoc va donar per vàlid aquest treball. Més tard, Hèracles reuneix un exèrcit amb el qual va prendre la ciutat i va matar Augies, col·locant Fileu en el tro.

Informació de: Enllaç

L'Hidra de Lerna

Com a segon treball, Euristeu va ordenar a Hèrcales que matés l'Hidra de Lerna, una serp aquàtica filla de Tifó i Equidna que vivia en el llac de Lerna, que es trobava en el golf de l'Argòlida. Baix les aigües d'aquest llac hi havia una entrada a l'Inframón que l'Hidra cuidava. Era un monstre amb nou caps, tot i que segons altres versions eren més, i tenia la capacitat de regenerar dos caps per cada un que era tallat. Era una criatura extremadament verinosa, fins i tot el seu alè era mortal. 

Hèracles, amb l'ajuda d'Atenea, va trobar el monstre i començà a llançar-li fletxes, però cada vegada que li tallava un cap, en naixien dos en el seu lloc. A més, l'heroi es va veure també atacat per un cranc o llagosta gegant que Hera va enviar per tal d'ajudar l'Hidra.

Hércules y la Hidra de Lerna, de Gustave Moreau.
Imatge de: Enllaç

Aleshores, va recórrer al seu cosí Iolau, que l'havia acompanyat fins a Lerna. Mentre Hèracles es desfeia de la llagosta, Iolau prenia foc a diversos arbres. Amb les branques enceses, cremava les ferides causades per Hèracles cada vegada que tallava un cap, i d'aquesta manera varen aconseguir matar l'Hidra. 

Cal destacar que abans d'abandonar el pantà, Hèracles va tallar l'Hidra a trossos i la va enterrar. A més, va mullar les puntes de les seves fletxes amb la sang verinosa de la serp, convertint les seves fletxes en armes mortíferes.

L'Hidra i la llagosta varen ascendir al firmament gràcies a Atenea i varen donar lloc a les constel·lacions de l'Hidra, la Serp i Càncer, el cranc.

No obstant, Euristeu no va acceptar la mort de l'Hidra de Lerna com un treball, ja que no havia set únicament realitzat per Hèracles, sino que havia comptat amb l'ajuda del seu cosí Iolau. 

Informació de Enllaç i Enllaç. 

Petrus

El nom de les grapes Petrus provè del llatí i problablement deriva del substantiu petra, petrae (pedra).

Imatge de: Enllaç

Kappa

Kappa és una marca italiana de ropa esportiva i deu el seu nom a la lletra kappa (κ) de l'alfabet grec.

Imatge de: Enllaç

Harinus

Harinus és una panaderia i pastisseria situada a Eivissa, a l'Avinguda d'Espanya. El seu nom provè del llatí.

Imatge de: Enllaç

Antropogonia. Pandora.

Ja hem parlat de l'antropogonia, des dels mites de Pelasgo i de Deucalió i Pirra passant per les edats de l'home fins a Prometeu. I avui, de la mà del Diccionari de la mitologia clàssica 2 (I-Z) de Constantino Falcón Martinez, Emilio Fernandez Galiano i Raquel Lopez Melero, tenim a Pandora.

Va ser la primera dona, creada per Zeus amb el propòsit de castigar a Prometeu. Hefest la va modelar amb argila a image i semblaça de les deeses, Atenea la va vestir, les Gracies li posen joies, les Hores la cubreixen de flors, Afrodita la dota de bellesa i Hermes li confereix maldat i la manca d'intel·ligencia. Quan va estar acabada, Zeus la envià a Epimeteu la va acceptar i es casà amb ella per la seva bellesa (com recordareu, Prometeu va advertir-li que no acceptes regals del déu).

Hi ha dos versions sobre què va pasar a continuació:

Per una part, es diu que Prometeu va crear una caixa, encara que en unes altres versions també es parla de la gerra. Dins d'aquesta caixa, va tancar tots els mals del món, per protegir als humans de la furia del sobirà del Olimp i va manar que no s'obris. Pandora, tentada per la curiositat, va ignorar les prohibicions del seu marit i la va obrir, alliberant-ho tot. Els mals es van escampar per tot el món, excepte l'esperança, que queda dins la caixa.

D'altra banda, a l'altra versió la caixa la duia Pandora i, en realitat, contenia tots els bens. Al obrir-la Pandora, es van escapar tots cap a l'Olimp exceptuant l'esperança.

D'aquest mite, a més, surt l'expressió "la capsa de Pandora", que solem fer servir referint-nos a una acció que realitzem i que ens portarà noves desgràcies.

I així conclou el temari referent a l'antropogonia. Tant de bo ho hagin gaudit i no us oblideu de llegir les altres seccions del blog.

El mite de Dèdal i Ícar

Com ja sabem, Dèdal fou un gran arquitecte, inventor y artista d'Atenes. Però va haver de fugir de la ciutat ja que havia matat al seu nebot. És així com Dèdal arriba a Creta. A més, en aquesta illa va casar-se amb una dona, amb la qual va tenir dos fills.

Dèdal amb el seu fill Ícar | Font

Sabem que allí va fer diversos treballs per al rei Minos. Un d'aquestos va ser la construcció del Laberint on va tancar al Minotaure. Segons una versió, Minos va tancar a Dèdal amb el seu fill Ícar al laberint perquè varen ajudar a Ariadna i Teseu. Altres versions diuen que varen ser empresonats per tal de mantenir en secret la sortida del laberint.  Fos com fos, Dèdal i el seu fill estaven atrapats al laberint.

Desesperat, Dèdal va dissenyar dos parells d'ales fetes de plomes d'ocells i cera d'abelles per al seu fill i per a ell, per tal de poder sortir volant.  Abans de partir, Dèdal va advertir al seu fill Ícar que no volés massa prop del sol, perquè es fondria la cera, ni massa lluny, perquè es remullarien i seria més difícil volar.

Les ales funcionaven i tots dos van aconseguir deixar Creta enrere. Dèdal estava en tot moment vigilant els moviments del seu fill, però aquest va oblidar-se de l'advertència del seu pare i va començar a elevar-se massa. Com Dèdal havia previst, la cera de les ales d'Ícar es va fondre per apropar-se massa al sol. Ícar va caure al mar i va morir ofegat. Dèdal, entristit, va recollir el seu cos i va enterrar-lo en l'illa que des d'aquell moment rep el nom d'Icària.  

Fonts d'on s'ha extret la informació:

- Mitos y Leyendas

- Dèdalo e Ícaro 2

- Viquipèdia

Afrodita

Aphrodite és un dels àlbums de Kylie Minogue, a part de ser també el nom d’una de les seves cançons i gires musicals. En la mitologia grega, Afrodita era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni.

Més sobre Teseu

Un retrat d'Ariadna. Font

De tornada a Atenes, van desembarcar a una illa anomenada Naxos (abans Dia), on va deixar a Ariadna dormint i va tornar a embarcar.  El motiu d'aquest acte és un misteri. Algunes versions parlen sobre una amant o de la controvèrsia que significaria Ariadna a Atenes. A més, una altra teoria afirma que Dionís aparegué en un somni de Teseu amenaçant-lo i li exigia deixar-la. Fos com fos, Teseu va rompre la seva promesa i l'abandonà a l'illa.

Hipòlit, el fill de Teseu amb l'amazona Hipòlita. Font

Teseu va oblidar canviar les veles negres del vaixell, i en veure-les, Egeu va llançar-se al mar creient que el seu fill havia mort. Al mar que és llançà Egeu va rebre el seu nom. Des d'aquell moment, Teseu va convertir-se en rei d'Atenes i més endavant es casaria amb Fedra, la germana d'Ariadna i amb la qual tindria dos fills: Acamant i Demofont. Però abans de casar-se amb ella, Teseu va participar en una expedició amb Hèracles i va segrestar a l'amazona Hipòlita. La resta d'amazones atacaren Atenes per tal de recuperar Hipòlita, però els atenesos les derrotaren. L'heroi va casar-se amb ella i va tenir un fill: Hipòlit.

Teseu raptant a Helena. Font

 I d'aquest fill va enamorar-se Fedra mentre estava casada amb Teseu. Hipòlit la va rebutjar i aquesta es va suïcidar, però abans va escriure una carta al seu marit en la que deia que era el seu fill el que estava enamorat d'ella. Teseu, enfadat per això, va ordenar a Posidó la mort d'Hipòlit.

Als cinquanta anys, Teseu va embarcar-se en una altra aventura amb el seu amic Pirítou. Tots dos raptaren a Helena quan només era una nena per tal de que Teseu es casés amb ella. La deixaren baix la custodia d'Etra i baixaren a l'Hades per a raptar a Persèfone, ja que volien que es casés amb Pirítou. Però allí es quedaren atrapats i Hèracles va haver de salvar-los. Hèracles només va aconseguir agafar a Teseu, que va tornar a Atenes.

Una volta en Atenes, va trobar que els germans d'Helena se l'havien emportat juntament amb Etra i que el tron ara estava ocupat per Menesteu. A causa d'això, va decidir exiliar-se a Esciró, on el rei, per enveja, va llançar-lo per un penya-segat. Les seves restes les va trobar Cimó, el qual les portà al temple d'Hefest, en Atenes. 

Les fonts de les quals està extreta tota la informació sobre Teseu són:

- Mitos y Leyendas

- ''Los mitos griegos, part 1'' de Robert Graves

- Viquipèdia

Antropogonía. Prometeu.

Ja coneixem les edats del home i els mites de Pelasgo, i Deucalió i Pirra. Però com va començar tot això? O, millor dit, amb qui?

Aquest relat es produeix després de la Titanomàquia: Zeus ja s'ha fet amb el poder de l'Olimp i havia tancat als titans als els quals s'havien enfrentat ell i els seus germans. Però un dels titans no va ser tancat i va decidir venjar-se de Zeus: aquest tità és Prometeu.

La primera gosadia del tità va ser formar una nova raça d'homes (recordau les edats del home?), formant-los amb argila. Els va crear tan perfectes que Zeus no va trigar a enfadar-se, però Prometeu ja tenia un altre pla.

Va oferir-li a déu que les seves criatures li farien homenatges i li donarien la millor part dels seus aliments, i així Zeus calmà la seva ira. Però Prometeu va desafiar-lo novament: en lloc de donar-li un banquet, li va donar ossos i restes d'animals.

Zeus, encoleritzat, va llevar-li el foc als homes i els va retornar a la foscor, amb l'intenció de doblegar a les criatures creades pel tità. Prometeu, en canvi, protegint a la seva creació, va robar el foc de l'Olimp i el va retornar als homes. Com càstig per la seva impertinència, Zeus va enviar un regal a Epimeteu, germà de Prometeu. Encara que Prometeu li va advertir al seu germà que no acceptés cap regal del déu, Epimeteu va quedar prendat de la bellesa del regal que li oferia: Pandora (amb la seva corresponent part de història que contarem la setmana que ve).

A més, el sobirà del cel va enviar a Hefest, el déu del foc, per encadenar a Prometeu al mont Càucas i evitar més insolència per part del tità. El va castigar eternament: encadenat com estava, una àliga li menjaria durant el dia el fetge i aquest se regeneraria per les nit. Temps després, va ser rescatat (però no perdonat) per Heracles.

I ja queda ben poc per terminar l'antropogonia: acabarem la setmana següent amb Pandora.

Χαιρετε!

Guerra de Troia

El que anomenam Guerra de Troia va començar amb la predicció de Cassandra, la qual era filla de Príam, el rei de Troia, que va visualitzar la destrucció de Troia a causa del naixement del seu germà Paris. Per a que Paris no pogués dur a terme el que va veure Cassandra, va ser abandonat quan era un recent nascut i morís, però no va passar perquè un pastor el va trobar i criar. Uns anys després, Paris es va assabentar de quin era el seu origen i va decidir anar a Troia, on se'l va anomenar com a príncep.

Paris va ser convidat a una festa en el palau de Menelau, el qual era rei d'Esparta i estava casat amb Helena de Grècia. Amb ajuda d'Afrodita, Paris sedueix a Helena i van fugir cap a Troia on Helena s'anomenaria Helena de Troia. Menelau es pren la fuga com un segrest i convoca a diferents polis gregues per atacar Troia, per aquest motiu la ciutat havia de preparar-se de l'atac per part d'una flota que arribaria en poc temps per a recuperar a Helena.

L'exèrcit grec estava liderat per Agamenón, el qual era el germà de Menelau, i contava amb el suport d'Aquil·les, d'Ulises i de Ajax, i els troians estaven liderats per Hèctor, el qual era el germà de Paris, però els aqueus els superaven en nombre.

Els grecs durant nou llargs anys van sotmetre la ciutat i es van quedar amb esclaus, entre ells es trobava Criseida, que era filla de Crises, el sacerdot d'Apol·lo, que va implorar un càstic per als grecs i es va manifestar en forma de plaga que va provocar una enfermetat entre les tropes aquees. Agamenón va retornar a Criseida però a canvi de la companya d'Aquil·les.

L'exèrcit aqueu va obtenir una gran derrota, però, encara així, Menelau recupera a Helena i se'n tornar amb ella a Esparta on, anys més tard, van rebre la visita de Telèmac que intentava cercar información sobre el seu pare, Ulisses; no obstant això Ajax, com a lider, va conseguir resistir l'avanç de l'exèrcit troià, però finalment la lluita la van guanyar els aqueus perquè Patrocles, el cosí de d'Aquil·les, va arribar amb la seva cuirassa. Creient tothom que era Aquil·les, tots van posar-se a combatre de nou. Hèctor va matar a Patrocles pensant que era Aquil·les, i aquest enfadat i amb ganes de venjança, va matar a Hèctor.

Medusa

La cantant Rihanna surt a la portada de la revista GQ imitant a Medusa. En mitologia grega, Medusa (en grec Μέδουσα) era un monstre femení. La mirada d'aquesta convertia la gent en pedra.

Numen

Numen és el nom d'una marca d’aigua. Numen, numinis significa divinitat.

Font de la imatge 

Els dotze treballs d'Hèracles

Hèracles es va casar amb Megara, princesa de Tebes i filla gran de Creont. Es diu que van tenir tres fills, els anomenats Alcides.

Imatge de Megara i Hèracles de la pel·lícula de Walt Disney
Hércules. Imatge de: Enllaç

Però un dia, Hera, la major enemiga d'Hèracles, el va maleir amb un atac de bogeria que el va portar a matar la seva dona, els seus fills i dos dels seus nebots.

Quan Hèracles va despertar de tal ira, va anar a consultar a la pitonissa de Delfos com podria trobar la pau després d'aquest crim. Aquesta li va manar que visités al rei de Micenes i que se sotmetés a totes les ordres que li imposés. El rei, Euristeu, inspirat per Hera, li va imposar dotze treballs que a primera vista eren impossibles, però que aquest va concloure amb èxit.

Quan Hèracles va sortir per realitzar els seus treballs, es diu que Hermes li va donar una espasa, Apol·lo un arc i fletxes afilades, Atenea li va donar goigs y plaers pacífics, Hefest protecció contra els perills de la guerra, Posidó un tir de cavalls i Zeus un escut. D’altra banda, el seu nebot Iolau va participar en els treballs com el seu auriga o escuder.

El primer treball es basava en matar al Lleó de Nemea, al que ninguna arma podia ferir, però Hèracles el va estrangular. Més
El segon treball consistia en matar a l’Hidra de Lerna, un monstre de set caps. Si li tallava algun d’ells, en sortien dos més i la setè era immortal. Hèracles va tallar els sis caps a la vegada i va cremar les ferides. El setè cap va ser enterrat baix d’una roca. Més
El tercer treball consistia en capturar un cérvola sagrada i viva de Cerinea, que li va ocupar un any sencer. Més
En el quart treball va haver d’atrapar un senglar viu que vivia a la muntanya Erimanto. Més
Pel que fa al cinquè treball, va netejar en un dia els estables del rei Augias, que posseïa mil bous, i ho va aconseguir desviant el curs d'un riu. Més
El sisè treball es basava en eliminar els ocells del llac Estímfal. Ho va aconseguir amb les seves fletxes.
En el setè treball, Hèrcules va domar el bou salvatge de Creta. Més
Com a vuitè treball, va robar les eugues antropòfagues del rei Diomedes, al qual va matar. Més
En el novè va robar el cinturó de Hipólita, reina de les Amazones. Més
En el desè va robar els bous de Gerió, monstre que vivia més enllà de la Mediterrània. Per a fer-se pas, va separar Europa d'Àfrica donant origen a les Columnes d'Hèrcules. Més
Com a onzè treball , va haver d’apoderar-se de les Pomes d'Or del Jardí de les Hespèrides, custodiades per un terrible drac. Més
Finalment, a l'últim treball, el dotzè i el més difícil, Hèracles havia de portar el Cèrber a Micenes. Era un monstruós gos guardià de les portes de l'Hades. Una vegada va ser portat a aquesta ciutat, Euristeu li va manar tornar-lo on el va trobar. Més

Relleu d'un sarcòfag amb nou dels dotze treballs d'Hèracles. Imatge de: Enllaç

Informació extreta de Enllaç i del llibre Los mitos griegos, de Robert Graves.

Antropogonía. Les edats de l'home.

Avui tenim el mite de les edats, de les que tenim quatre estirps.

Al principi, a l'època de Cronos i els titans, els Immortals varen crear la primera: la Daurada, que vivien com déus i no tenien preocupacions ni fatigues. Per a ells, la mort era un somni i mai envellien.

La següent va ser la de plata, que va ser pitjor. La seva infància durava cent anys i morien poc després a causa de la seva ignorancia. Zeus els va destruir.

La tercera s'anomenà l'edad broncínea, que es divideix en dos. Van ser una estirp de veu articulada, i eren terribles i vigorosos als quals només els interessaven els actes violents i les guerres. La primera part d'aquesta raça va morir a causa de la pesta i la segona, encara que era més noble que l'anterior i havien set engendrats per déus en dones mortals, varen ser herois que lluitaren per Tebes i que vivien als Camps Elisis.

L'última i actual és l'estirp de ferro, que no es lliura de les seves fatigues durant el día i es consumeixen per la nit. Són la descendència indigna de la raça anterior, unes persones degenerades, cruels, luxuriosos i traïdors. Tot i ésser l'estirp més imperfecta, també barrejaven les seves alegries amb els seus mals.

Al següent personatge que coneixerem a l'antropogonía es el tità Prometeu.

Χαιρετε!

Qui era Orfeu?

Orfeu (en grec Ορφέυς) era de Tràcia, al nord-est de Grècia. D'acord amb la tradició més coneguda, era fill d'Eagre, rei de la regió, i de la musa Cal·líope. Segons altres fonts, el seu pare no era Eagre, sinó Apol·lo, fet que explicaria les extraordinàries dots musicals (tant vocals com instrumentals). Orfeu va aprendre la música de Lli o d'Apol·lo, que va ser també el seu amant, i qui li va lliurar la seva pròpia lira (fabricada per Hermes amb la closca d'una tortuga), com un regal d'amor.

Des del segle VI a.C. en endavant va ser considerat com un dels principals poetes i músics de l'Antiguitat, l'inventor de la cítara i que va afegir dues cordes a la lira: abans, la lira tenia set cordes, la lira d' Orfeu, nou, en honor a les nou muses. Amb la seva música, Orfeu era capaç no només de calmar les bèsties salvatges, sinó fins i tot de moure arbres i roques i aturar el curs dels rius. Se li suposa com un dels pioners de la civilització, havent ensenyat a la humanitat les arts de la medicina, l'escriptura i l'agricultura. En el seu aspecte més connectat amb la vida religiosa, va ser àugur i profeta, a més, va practicar les arts de la màgia, especialment l'astrologia; va fundar o va fer accessibles molts cultes importants, com els d'Apol·lo i Dionís. Es diu que va visitar Egipte i que allí es va familiaritzar amb els escrits de Moisès, i amb la doctrina d'una vida futura.

Aquí en tenim un recull d'imatges:

 

Teseu a Atenes i el mite del Minotaure

Una volta a Atenes, i davant d'aquesta situació inesperada, Teseu va decidir esperar abans de mostrar la seva identitat. No obstant això, Medea, com que era bruixa, el va reconèixer i el va considerar un perill, ja que ella volia que el seu fill Medo fos l'hereu del tron. Per aquest motiu va idear un pla.

Teseu va anar d'incògnit a palau, cosa que va aprofitar Medea per convèncer al seu marit de que aquest nou ciutadà era un traïdor. Egeu va ordenar-li que lluités amb el brau de Creta (un brau que Posidó va fer sortir de l'aigua) per tal que aquest acabés amb ell. Però Teseu va matar-lo i va ésser convidat a un banquet a palau per celebrar la seva victòria. Durant aquest banquet, Medea va donar-li verí a Egeu per a que li posés a la copa al seu fill. Però quan va arribar el moment de tallar la carn, Teseu va treure la seva espassa i Egeu la va reconèixer. En aquell moment va adonar-se de tot i  li va prendre la copa dels llavis. Medea, després d'haver fracassat i haver estat descoberta, va fugir amb el seu fill.

Teseu fou reconegut oficialment com a fill del rei y hereu del tron, fet que va provocar una rebel·lió dels seu nebots, fills del seu germà Pal·lant, ja que un d'ells seria el successor si Egeu no tingués descendència. Teseu va matar gran part d'aquestos, i els altres decidiren fugir. Per tant, va ser aclamat per tots els atenesos i reconegut com a futur rei.

Més endavant, va presentar-se voluntari per a anar a Creta i enfrontar-se al Minotaure que vivia al laberint. Com ja sabem, Atenes enviava a Minos set homes i set dones joves que serien devorats pel Minotaure (una condició que Minos va imposar a Atenes per venjar la mort del seu fill Androgeu, mort a Atenes per ser el guanyador d'una competició).

Les naus en les que els joves arribaven a Creta portaven unes veles negres en senyal de dol. Però Teseu va prometre al seu pare que si sobrevivia canviaria les veles per unes altres de color blanc.

En arribar a Creta, Ariadna va enamorar-se d'ell i va proposar-li ajudar-lo a vèncer al Minotaure (que era el seu germà) si la portava amb ell a Atenes i la convertia en la seva dona. Teseu va acceptar. Ariadna sabia que ell era prou fort i valent per acostar-se al Minotaure, però també sabia que mai no aconseguiria trobar la sortida del laberint. Així que va donar-li un cabdell de fil. Teseu va cordar l'extrem d'aquest a la porta del laberint. Quan va trobar el Minotaure va clavar-li l'espassa, acabant així amb la seva vida. Després, va sortir del laberint, acompanyat dels altres atenesos, seguint el fil. I per últim, va embarcar de tornada a Atenes amb els seus companys i Ariadna.  

El naixement d'Hèracles

Escultura d'Hèracles lluitant contra la serp enviada
per Juno. Imatge de: Enllaç

Hèracles, en grec Ἡρακλῆς, Hēraklḗs, provè del nom de la deesa Hera i de kleos (glòria), de manera que significa 'glòria de Hera'. No obstant, a Roma i a l'Europa Occidental va ser conegut com Hèrcules, especialment gràcies a la popularitat que li varen atorgar el emperadors Còmmode i Maximià, els quals s'identificaren amb la seva figura.

Hèracles, a la mitologia grega, era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena (una reina mortal esposa d’Amfitrió) i el fill adoptiu d’Amfitrió (el besnét de Zeus).

Amfitrió regnava a la ciutat de Tirint. En la seva absència, Júpiter va adoptar el seu aspecte i va seduir la seva dona. D'aquesta unió va néixer Hèracles. El varen engendrar durant una llarga nit d'amor ja que Júpiter va demanar al Sol que retardés el naixement del dia.

A Juno, la deessa protectora del matrimoni, li sobraven raons per estar gelosa, ja que el seu marit adoptava contínuament diferents aspectes per unir-se amb dones mortals. De manera que Juno es negava a permetre que el fill d'Alcmena fos el rei de la Argòlida. A la família d'Amfitrió havia una altra dona esperant un fill, així que si aquest naixia abans, regnaria al seu lloc. Juno va intentar impedir el naixement d'Hèracles mitjançant la deessa dels parts Ilitia, però finalment Alcmena va donar a llum a dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter i Íficles, fill d'Amfitrió. Però finalment Juno s’havia sortit amb la seva, ja que havia nascut abans l’altre nadó, Euristeu, i aquest regnaria l'Argòlida. 

Tot i que immediatament després del seu naixement va rebre el nom d’Alceu en honor al seu avi Alceu (Ἀλκαῖος, Alkaios), Apol·lo va modificar el seu nom original per el de Hèracles, com a conseqüència de la seva condició de ser servidor directe de la deesa Hera.

Imatge de la creació de la Via Làctea extreta de: Enllaç

Hera, moguda pels cels una altra vegada, va decidir eliminar el petit Hèracles enviant-li dos serps perquè el matessin. Però l'heroi, sense cap espant, les va estrangular. 

Poc temps després del seu naixement, Júpiter va raptar Hèrcules i el va posar al llit de Juno perquè begués la llet de la deessa i es tornés immortal, però Juno es va despertar i va empènyer al nadó. Aleshores, la llet divina es va escampar per tot el cel i així és com la mitologia grega explica la Via Làctea.

D'altra banda, els mestres més hàbils es varen encarregar de l'educació d'Hèracles. Així, Autòlic li va ensenyar la lluita i la conducció de carros, Èurit (rei d'Ecàlia) li ensenyà el maneig de l'arc, Eumolp li mostrà el cant, Càstor i Pòl·lux s'encarregaren de la gimnàstica i  el centaure Quiró li va ensenyar l'astronomia i la medicina. Per últim, cal destacar que, en un atac de ira, Hèracles va matar Linos, el seu instructor musical que li ensenyava a tocar la lira. 

Informació de: Enllaç i del llibre Dioses y héroes griegos, de Blas Carmona. 

Atrium

Atrium: marca de productes tèxtils. Atrium, -i era una part de la casa romana. 

Enotecum

Enotecum és una botiga de vins i licors. El seu nom provè del grec i es troba a Eivissa, a l’Avinguda Isidor Macabich.

Imatge de: Enllaç

Invictus

La pel·lícula Invictus, dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Morgan Freeman i Matt Damon deu el seu nom a l'ètim llatí invictus, -a, -um (invencible).

Imatge de: Enllaç

Sirenis

El grup d’hotels Sirenis Hotels & Resorts es troba a Eivissa, a Rivera Maya i a Punta Cana. El seu nom provè de l’ètim llatí Siren, -enis (sirena).

Imatge de: Enllaç

Vestium

El nom de la botiga Vestium provè de l’ètim llatí vestis, -is, que significa vestit. Es troba a l’avinguda Ignacio Wallis d’Eivissa.

Imatge de: Enllaç

Palladium Hotel Group

Palladium Hotel Group és un grup d’hotels que s’ha estès arreu del món, i a Eivissa es troba a Platja d’en Bossa. Palladium provè de l’ètim llatí Palladium,-ii, que fa referència a l’estàtua de Pal·las, el Pal·ladi.

Imatge de: Enllaç

L'ultimàtum de Bourne

El títol de la pel·lícula L' ultimàtum de Bourne conté un llatinisme. Ultimatum es refereix a una proposta o decisió definitiva que sol anar acompanyada d’una amenaça, en la qual una persona dóna un plaç de temps a una altra.

Imatge de: Enllaç

El naixement de Teseu i el seu viatge cap a Atenes

Teseu, en grec Θησεύς, era fill de Egeu i Etra, tot i que en altres versions el seu pare va ser Poseidó havent abusat sexualment d'Etra en el temple d'Atenea.

Egeu, el rei d'Atenes, no havia tingut descendència amb cap de les seves dones (Mélite i Calcíope). Atemoritzat perquè els seus germans o nebots volguessin atacar-lo, va anar a consultar l'oracle de Delfos. Aquest va dir-li: ''No obris el teu odre fins que tornis a Atenes''. Egeu no va entendre el missatge, però Piteu, el rei de Trezen, si ho va entendre. El que preveia el oracle era que, si Egeu arribava a Atenes sense haver tingut cap relació sexual, la primera dona amb la que jagués tindria un fill seu. Així que, Piteu va emborratxar-lo per tal de que fecundés a la seva filla Etra i així el seu nét fos l'hereu d'Atenes.

Com que Egeu temia als seus nebots, ja que aquestos volien fer-se amb el tron, va decidir amagar l'espassa i les sandàlies del nen baix una roca fins que fos suficientment fort per agafar-les per si mateix. Per tant, Teseu va viure la seva infantessa a Trezen amb la seva mare i el seu avi. Quan arribà als desset any, Etra va contar-li el secret i aquest va aconseguir aixecar la pedra, posar-se les sabates i embeinar l'espassa. Després d'això, va començar el seu viatge cap a Atenes per tal d'ésser reconegut com a fill del rei. 

Durant aquest viatge, els primer en comprovar la força i la valentia de Teseu va ser Perifetes, el fill d'Hefest. Aquest es dedicava a matar als viatgers amb una enorme maça de bronze. Després d'acabar amb la vida de Perifetes, Teseu va quedar-se amb aquesta maça.

Després, Teseu va haver d'enfrentar-se a Sinis, descrit com un gegant amb una forma molt peculiar d'acabar amb la vida de les seves víctimes.  Doblegava dos pins, lligava les copes d'aquestos i posava un braç del seu enemic a cada costat per després amollar-lo i que el cos quedés estripat. Teseu va utilitzar aquesta tècnica per matar al propi Sinis. A més, va tenir una relació amb la seva filla Perigune, amb la qual va tenir al seu fill Melanip.

Més endavant, va topar-se amb Esciró, que feia als viatgers rentar-se els peus al mar per tal de tirar-los després i que una tortuga al servei d'Hades els devorés. Teseu va s'hi va negar i va ser ell qui llançà a Esciró al mar. El seus ossos van convertir-se en roca.

Continuant el seu viatge, també va enfrontar-se en un dol amb Cerció, el qual mai era vençut, però com era d'esperar, Teseu va vèncer-lo. Primer l'aixecà del terra i després el llançà contra ell  acabant amb la seva vida. Prop d'aquí vivia el bandit Procustes, que deformava els passatgers després de seduir-los, lligar-los al llit i torturar-los. Per exemple, als que eren més alts els cordava a un llit més petit i els tallava els peus. Teseu va matar-lo de la mateixa forma que ell ho feia amb les seves víctimes fins a, per acabar, tallar-li el cap. A més, també va acabar amb la vida de la filla de Tifó i Equidna: Fea.

Quan per fí va arribar a Atenes, va descobrir que el seu pare s'havia casat amb Medea, la que havia estat dona de Jason. D'aquest matrimoni va néixer Medo.

ἀρετή

Centre d’estudis Areté a Eivissa: De l’ètim grec ἀρετή: virtut, prosperitat.

Cançons del grup Anberlin

Miserabile visu (Ex malo bonum)  és una cita de Virgili traduïble per "cosa que causa compassió en veure-la" i “d'allò dolent surt el bé”:

Una altra cançó és Graviora manent , que significa "allò important roman".

I per últim, una altra cançó titulada Orpheum. Orfeu, en grec Ορφεύς i en llatí Orpheus, és un personatge mitològic enormement polifacètic.

Polifem y Pandora

A la Mitologia grega, Polifem (grec: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa. I Pandora (en grec: Πανδώρα) va ser la primera dona, feta per ordre de Zeus per introduir mals en la vida dels homes.

A la pel·lícula Avatar, Polifem és un planeta que es troba a 4,4 anys llum de la Terra, i Pandora (hábitat dels Na'vi) és un satèl · lit natural o una lluna d'aquest planeta. 

Statu quo

Statu quo és un terme llatí que podem traduir com "En l'estat de les coses" Fa referència a l'estat global d'un assumpte en un moment donat.

A la primera película de High School Musical hi ha un cançó amb aquest títol:

Diccionaris Vox

Del terme llatí vox, vocis (veu) trobem l marca de diccionaris vox, i aquesta n'és la seva pàgina oficial:

(Clica a la imatge)

El Sueño de Morfeo

El sueño de Morfeo es un grup de música espanyol format per Raquel del Rosario, David Feito i Juan Luis Suárez.

En la mitologia grega, Morfeu (en grec antiguo Μορφεύς, de μορφή ‘forma’) és el fill del deu dels somnis (Hipnos) i l’encarregat de dur el somni als reis i emperadors.

Pàgina oficial del grup

Codorniu Cava Non Plus Ultra

Codorniu Cava Non Plus Ultra: “No més enllà” s’utilitza per definir algo excelent o molt difícil de superar.

Climator

Climator situat al polígon de Can Bufí, Eivissa, s’encarrega de venta i instal·lacions d’equips d’aire condicionat. La paraula clima procedeix del llatí clima, -atis i aquest del grec κλὶμα que significa “inclinació del sol”, a més, juguen amb les desinències llatines i per això -ator.

Urbis

Urbis és una agència de viatges a Eivissa, situada al carrer de sa Llavanera, aprox. avinguda 8 d’agost. Prové del terme llatí urbs, urbis que significa ciutat.

Veni, Vidi, Vici

Veni, Vidi, Vici (Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer) és d’una locució llatina emprada per Juli Cèsar en 47 a. C., al dirigir-se al Senat romà, descrivint la seva victòria recent sobre Farnaces II del Ponto en la Batalla de Zela. A més aquesta famosa locució dóna nom a una festa de Sankeys a Eivissa.

ιτακα

ιτακα és el nom d’un bar i sala de concerts al carrer Carles III, Eivissa que fa referència a la petita illa grega que es troba al mar Jònic (Ιθάκη). Tot i que la descripció d’Odisseu per Homer no coincideix amb l’Ítaca actual.

Pàgina a Facebook

Eros

En la mitologia grega era el déu responsable de la luxúria, l'amor i el desig, i era també venerat com un déu de la fertilitat. D’aquest déu rep el nom la nova fragància de Versace. 

Cançons de Bastille

Pompeii és el títol d'una cançó del grup Bastille. La lletra de la cançó fa referència a la situació de la ciutat de Pompeia. 

Una altra cançó de Bastille és Icarus: Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal. Va ser empresonat amb el seu pare al laberint que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta. Per poder escapar del laberint, el seu pare va fabricar unes ales per tots dos amb plomes i subjectades amb cera. La proximitat als rajos del Sol va començar a fondre la cera que mantenia les plomes unides i va fer que Ícar caiguera a l’aigua. 

Aquarius

El refresc Aquarius provè del llatí: aquarius, aquaria, aquarium (tot allò relatiu a l'aigua).

Imatge extreta de: Enllaç

Invictus

Invictus és el nom d'un perfum de Paco Rabanne i provè del terme llatí invictus, invicta, invictum (invencible).

Imatge extreta de: Enllaç