Orfeu i els Argonautes

Imatge extreta d'aquí

De la joventut d’Orfeu, el fet més destacat és la seva participació en el viatge dels argonautes a la recerca del velló d'or. Aquella aventura va tenir com a protagonistes al valent Jàson i els 50 o 55 herois que el van acompanyar, anomenats argonautes pel nom del vaixell en el que viatjaven: ΑΡΓΩ (Argo). A Jàson, el seu oncle Pelias li va enviar a realitzar una missió molt perillosa amb la intenció de negar-li el tron a Jàson: havia de portar-li el velló d'or d'un moltó sagrat, consagrat a la Còlquida, a la vorera del Mar Negre, custodiat per una serp enorme que mai dormia al bosc de Ares, el déu de la guerra. En el seu periple, Jàson va haver de sortejar tota mena de perills i en més d'una ocasió va ser decisiva la intervenció d'Orfeu, que va acabar essent una mena de sacerdot i conseller.

Jàson va ser avisat per Quiró que només amb l'ajuda d'Orfeu es podria passar indemme a través de les Sirenes. Les Sirenes vivien en tres petites illes rocoses anomenades Sirenum scopuli i cantaven boniques cançons que atreien als mariners cap a elles. Llavors els devoraven. Quan Orfeu va sentir les seves veus, va treure la seva lira i va tocar la seva música, que era més bella que la d'elles, tapant i ofegant la melodia de les sirenes.

És important també la seva intervenció pel pas de les anomenades Roques Blaves o Simplégades; es tractava d'un estret entre dos enormes penyals flotants en continu moviment, situats a l'entrada del Bòsfor. Aquestes roques amb els seus violents vaivens xocaven entre si aixafant a tots els que pretenien passar entre elles. L'Argo es movia violentament en l'onatge que es produïa a aquell indret, però així com sempre es deia que la música d'Orfeu era capaç de moure les pedres, en aquest cas es podria dir el contrari, va esser capaç d'immobilitzar-les. Així, els Argonautes animats per la vibrant melodia de la lira d'Orfeu llançaren la nau com una fletxa entre les embogides roques i es trobaren a l'altre costat sense sofrir més que petits desperfectes a la popa.