Després de ser adoptat i reconegut com a fill pels reis de Corint, el jove Èdip començà a créixer i a fer-se cada volta més fort i més intel·ligent, causant així l’enveja dels seus amics i companys. Així doncs, es va començar a expandir pel regne que aquest, Èdip, no era realment fill dels reis, sinó que era adoptat i no pertanyia a la descendència reial. Arribat a oïdes d’ell, decideix anar directament a l’oracle de Delfos perquè li digués quina era la veritat sobre el seu passat, i aquest, tan enigmàtic com sempre, li diu "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare".
Atemorit per la notícia i ignorant que el seu país no era Corint i els seus pares no eren els que ell pensava que eren, fugí amb la intenció de no causar cap mal a la seva família i no tornar mai més.
Des de Delfos, on havia consultat l’oracle anteriorment, va fugir cap a Beòcia, una regió a l’oest d’Àtica, sense sabre que l’oracle estava a punt de complir-se. Després d’una estona de camí, arribà a un camí molt estret per on només podia passar un carro, i resulta que hi havia un altre que també volia passar. L’amo del carro -que era el pare real d’Èdip, rei de Tebes- i Èdip varen començar a discutir sobre qui passaria primer i, sense trobar cap solució, Èdip va acabar matant al pobre vell sense saber, doncs, que acabava de complir-se la profecia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada