Clàssics als llibres.

Els referents de la història grecollatina hi són fins i tot als llibres d'ara. En podem trobar un bon grapat de llatinismes, referencies a la mitologia, etc.

A la saga literaria de Cassandra Clare, Caçadors d'ombres, el món dels nefilims està ple de clàssics. Sense anar més lluny, el nom de Magnus Bane és totalment llatí: del adjectiu magnus, -a, -um, que significa gran. Un altre personatge amb un nom, en aquest cas el seu pseudònim, amb aquest origen és el Magister, "el mestre". I tothom que hagi llegit els llibres sap on es coneixen els dos protagonistes: al club Pandemonium, que té el seu origen en el grec i vol dir "tots els dimonis". Un altre grup són els Praetor Lupus, fundat per Woolsey Scott, que es tradueix com "alcalde llop". Però allò que més destaca en la saga són les frases destacades: erchomai (tornaré), facilis descensus averni (el descens al infern és fàcil, de l'Eneida), ave atque vale (salutació i comiat, de Carmina), dura lex, sed lex (la llei és dura, però és la llei), beati bellicosi (benaurats els guerrers, versió propia de beati pacifici), acheronta movebo (mouré els inferns, de l'Eneida), sic semper tyrannis (així sempre els tirans), mea culpa, mea maxima culpa (la meva culpa, la meva màxima culpa), etc.

Però Caçadors d'ombres no és l'únic llibre amb referents: a Inferno, de Dan Brown, "Langdon mai habia escoltat la paraula agathusia...", però ja us ho dic jo què significa: aquesta paraula grega, que prové de agathos y de thusia, significa "bon sacrifici".

Els clàssics ens envolten i estàn esperant que els encontrem, així que a per ells!

Χαιρετε!