Apol·lo

Apol·lo és considerat una de les divinitats més importants. Era fill de Zeus i Leto i germà bessó d'Artemis. Diuen que Hera, per evitar que Leto donés a llum, va segrestar a Ilítia la deesa dels parts; però la seva germana Artemis que havia nascut un dia abans va ajudar a la mare a parir a l'illa de Delos.
Hera no va tenir a prou que va anar enviant a diferents personatjes, per tal de matar la mare, que Apol·lo va detenir com la serp Pitó, la qual mata amb l'arc i les fletxes que li dona Hefest, i el gegant Ticio, a qui Zeus envià al Tàrtar on cada dia uns voltors li menjaven el fetge.


Una de les seves aventures amoroses amb dones destaca la de Dafne, una bella nimfa. Apol·lo es burlava de Cupido per jugar amb fletxes, així que aquet, enfadat, li va llançar una fletxa de daurada causant un amor incondicional per la nimfa i a Dafne una de plom, tal que provocà un fort sentiment de rebiug cap a ell. Después d'una llarga persecussió, Dafne va rogar ajuda i la van transformar en un arbre de llorer.

No obstant, també és famós per haber tingut relacions amb homes. El més important fou Jacint, un príncep espartà. Producte de la gelosia de Cèfir, Jacint va morir a causa d'un llançament de disc. La ira d'Apol·lo fou tal que que el va convertir en un vent que ningú veria ni tocaria. De la sang de Jacint va ser creada una flor que porta el seu nom.

A més dels amorets, era el cap de les Muses i patró de la música i la poesía, organitzant múltiples festes amb Baco.


Apol·lo és el deu de la bellesa, la perfecció, l'armonia, la naturalesa, les herbes i protector de pastors, mariners i arquers; però sobretot és reconegut com 'el deu del Sol', al igual que la seva germana de la Luna.
A les obres d'art és representat com un home jove, nu i sense barba i els seus tributs solen ser el arc, les fletxes, la corona de llaurel, la lira i un mant a vegades. Els seus símbols són la serp i el voltor.

.