Cosmogonia: l'origen de l'univers i els deus. (IV)

 Quan la terra i l'univers ja estaven pràcticament formats, el mite de Prometeu ens dona l'explicació de cóm varem obtenir el foc i cóm varen sorgir tots els mals que avui dia coneixem.

Prometeu era un Tità que sempre feia enfadar a Zeus. Aquesta va ser la causa per la qual Zeus va decidir treure'ls-hi el foc als humans, als que cuidava i vigilava Prometeu. Pero aquest va decidir robar el foc del deu del Sol a l'Olimp i tornar-lo als humans.

 Quan Zeus se'n adonà, va decidir lligar-lo a una muntanya amb cadenes. Cada dia venia una àliga i li menjava el fetge, que es regenerava cada dia. Aixó va repetir-se molt de temps, fins que Hèrcules, en un dels seus viatges el va lliberar.

Zeus va desitjar lo pitjor per als homes i va manar a Efest crear una dona, Pandora, que va juntar-se amb Epimeteu, germà de Prometeu. Prometeu, amb duda, va dir al seu germà que no aceptés res dels deus, ja que podria ser una trampa. Poc després va rebre una caixa, i l'ordre de no obrir-la mai.

 Epimeteu li va ordenar a Pandora que no obris la caixa. Però, Pandora, amb curiositar, la va obrir i de la caixa sortiren tots els mals i desgràcies humanes i només va quedar a dins l'esperança.

Així es com va sorgir i va quedar l'univers tal i com el coneixem.