Atena

Atena és la deesa de la saviesa i de l'artesania, com la ceràmica o el teixit. És més coneguda com la deesa de la guerra estratègica, oposadament a Ares el deu de la guerra bruta. Va ser la protectora de la ciutat d'Atenes, amb diverses construccions en el seu honor com el Partenó, i es anomanada pels romans Minerva.

El origen d'aquest nom és debut al seu naixement: Urà i Gea van advertir a Zeus que Metis tindria un fill que el destronaria. Així dons, Zeus va decidir empassar-se la dona. Poc després, Zeus va tenir un horrible mal de cap; manà a Hefest que li obrís el cap i d'allà sortí Atena, deesa per conseqüent que representa l'intel·ligència. Versions diferents diuen que Hera, molesta perquè Zeus havia tingut un fill tot sol, va crear a Hefest ella mateixa.

Atena va competir amb Poseidó per la cuitat que des d'aleshores encara no s'anomenava Atenes. Cadascú va oferir un regal: Poseidó va fer brotar una font per tal de millorar el comerç i l'accès a aigua; no obstant, aquesta era salada i no potable. Atena va oferir l'olivera, que els ciutadans van acceptar i la varen fer patrona, ja que els hi proporcionava fusta, oli i aliment.

Un mite relacionat amb la deesa té a veure amb la gelosia. Diuen que Aracne va crear un tapis tant bé elaborat que ni la mismíssima Atena no podia superar. Aquesta va baixar a veure-lo en persona i empipada el va destruir. Aracne, davant d'aquet fet atrós decidí suïcidar-se. Atena penedint-se del que havia fet la va tornar a la vida però en forma d'aranya, per tal que pogués continuar teixint i teixint tant com volgués però una obra que ningu mai no admiraria.

Altre mite en que té cabuda Atena va ser a la boda de Tetis i Peleu, on Eris, la deesa de la discordia, l'única divinitat que no estava invitada a tal celebració, va llançar una poma que posava: ''per a la més bella''. Atena, Afrodita i Hera van ser les candidates al títol. Paris, un príncep troià, va ser el jutge gràcies a les poques ganes de decidir de Zeus. Totes tres van intentar sobornar-lo; Atena el va oferir vèncer a totes les batalles i saviesa. Però, finalment, va escogir a Afrodita qui li obsequià amb l'amor d'Helena, que originarà la famosa guerra de Troia.

Cal dir a més que la deesa de la saviesa va estar present a la història d'Heràcles, ajudant-lo en els seus dotze treballs. També ajudà a Perseu contra Medusa, a Aquil·les contra Hèctor i a Odisseu en el seu viatge de tornada.

Els símbols per els que la reconeixem són el casc, la llança, l'armadura, la serp, l'oliva o l'olivera.