Mort d'Orfeu

Unes ninfes troben el cap d'Orfeu

J.W. Waterhouse, 1900. 

Hi ha diverses versions sobre el que va passar després del fatídic desenllaç del rescat d'Eurídice, però totes condueixen a la mort del poeta a mans d'unes embogides dones tràcies. Segons alguns, no va voler tornar a tenir tracte algun amb les dones i es va envoltar de bells nois amb els que potser mantenia relacions (es diu que ell fou el primer homosexual). En qualsevol cas, una nit un grup de dones tràcies es va acostar fins a la cabanya on estaven reunits Orfeu i els seus amics i, apoderant-se de les seves armes, els van assassinar.

Les raons del seu crim es van intentar explicar de diverses maneres. Algunes versions sostenen que les tràcies van actuar per despit, enfadades pel rebuig del poeta, la veu del qual les tenia enlluernades. Altres atribueixen la seva bogeria a una vella querella que mantenien Caliope, mare d'Orfeu, i Afrodita. Feia temps s'havien enfrontat per una decisió de la bella musa; com Afrodita i Perséfone no es posaven d'acord sobre que amb qui de les dues havia de romandre l'irresistible Adonis, Zeus va posar l'assumpte en mans de Caliope, que va decidir repartir el noi entre les dues, a cadascuna li correspondria cuidar-lo durant una part de l'any. Afrodita mai va acabar de pair tan salomònica decisió i, com no podia venjar-se directament de la mare, traduí la seva ràbia provocant la bogeria en les tràcies perquè assassinessin al fill.

Segons una altra versió ben diferent, potser va ser Zeus qui va assassinar a Orfeu amb un raig, ja que el poeta anava contant el que havia vist en el regne dels morts.

El cas és que, per una raó o una altra, el pobre Orfeu va morir assassinat. Però no s'acaben aquí les seves aventures, doncs a continuació li va passar una cosa ben curiosa. Després de morir, la seva lira va ser transportada al cel, on va quedar fixada eterna com constel·lació, però el seu cap, retallat per les arrabassades tràcies, va ser llançat a un riu que la va transportar fins al mar. Des d'allà, el cap, que a tot això seguia cantant una música hipnòtica, va anar a parar a l'illa de Lesbos, pàtria de grans poetes i poetesses, com l'enigmàtica Safo. En Lesbos va ser enterrada amb tots els honors pels seus habitants i per fi va poder descansar l'ànima del poeta, que des de llavors viu als Camps Elisis cantant alegrement als grans esperits que hi viuen.