Hades és el déu de la mort, dels inferns. Aquest és fill de Cronos i Rea i, com els seus germans Zeus i Posidó, que tenien el poder sobre el cel i el mar respectivament, ell ho tenia del món que no es veia, el món del subsòl, fosc i ombrívol.
Després de la mort, les ànimes dels morts arribaven fins al limit d'aquest regne amb Hermes, el misstager dels déus, i Caront, el barquer de Hades, s'encarregava de portar les ànimes en la seva barca a través de les aigües de la llacuna Estigia, que separava el món dels morts del dels vius i, portar-les a Hades. Però Caront només condüia a les ànimes que portessin una moneda anomenada òbol i si el mort no la portava l'ànima d'aquest vagaria per la terra sense descans. En arribar a Hades, els morts es sotmetien al judici de tres personatges: Minos, Radamantis i Eaco i la majoria quedaven desposseïts dels seu cos, la seva sang i les seves emocions, sense saber res d'aquest nou món per a ells. I també bevien del pou de Letos per a que perdessin la memòria de la seva existència terrenal.
No hi havia sortida possible de l'infern i, qualsevol que intentés fugir es convertia en presa del terrible dos de tres caps: Cèrber. No obstant, només uns pocs van poder visitar l'infern i sortor d'ell vius, com és l'exemple d'Hèracles, que com un dels seus Dotze treballs va haver de carregar amb Cèrber. Un altre va ser Orfeu, rescatant al seu amor Eurídice; Odisseu va anar a consultar el seu futur al viden Tiresies, que estava a l'infern i Enees va anar per parla amb l'ànima del seu pare, entre altres.
 |
| El raptde de Persèfone, Bernini |
Un dels mites d'Hades és amb Persèfone. Aquesta és filla de Zeus i Dèmeter, aixó doncs, neboda d'Hades. El déu de l'infern s'havia enamorat d'ella i una dia, quan la jove estava recollint flors en companyia de les seves ninfes, agafant un narcís, el terra es va obrir i va aparèxier Hades i la va raptar. Al ser un rapte està clar que ha set sense la volutant de la jove, però Virgili ens explica que Persèfone sentia el desig de ser raptada pel déu i es va lligar en un pacte d'amor. D'aquesta manera, la jove es va convertir en la deessa dels inferns. Però Dèmeter, la mare de Persèfone, va començar un viatje per trobar a la seva filla, durant els quals, la terra es tornava estèril, ja que la dona estava trista. Així va ser com Zeus li va demanar a Hades que retornés a la jove a la seva mare, però això ja no era possible, per què va menjar un gra de magrana estant a l'infern i si qualsevol persona donava un mos de qualsevol producte del inframón es tenia que quedar encadenat a ell per sempre. Però Zeus volia arrelgar aquesta situació i li va dir al seu germà que Persèfone passés la mitad de l'any amb la seva mare i l'altra mitad de l'any a l'infern amb ell, a canvi de que Demèter tornés a germinar la terra. I així ho va fer.
El mite explica que l'origen de la Primavera és a causa d'aquest rapte, ja que quan Persèfone és portada als inferns, les flors van morir, però quan torna, les flors reneixen per l'alegria que els causa la tornada de la jove. Com la presència de Persèfone a la terra es torna cíclica, el naixement de les flors també ho fa. D'altra banda, durant el temps en què Persèfone es manté allunyada de la seva mare, Demèter, la terra es torna estèril i sobrevé la trista estació de l'Hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada