Escultura d'Hèracles lluitant contra la serp enviada per Juno. Imatge de: Enllaç |
Hèracles, en grec
Ἡρακλῆς,
Hēraklḗs,
provè del nom de la deesa Hera i de kleos (glòria), de manera que
significa 'glòria de Hera'. No obstant, a Roma i a l'Europa
Occidental va ser conegut com Hèrcules, especialment gràcies a la
popularitat que li varen atorgar el emperadors Còmmode i Maximià,
els quals s'identificaren amb la seva figura.
Hèracles, a la mitologia grega, era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena (una reina mortal esposa d’Amfitrió) i el fill adoptiu d’Amfitrió (el besnét de Zeus).
Hèracles, a la mitologia grega, era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena (una reina mortal esposa d’Amfitrió) i el fill adoptiu d’Amfitrió (el besnét de Zeus).
Amfitrió
regnava a la ciutat de Tirint. En la seva absència, Júpiter va
adoptar el seu aspecte i va seduir la seva dona. D'aquesta unió va
néixer Hèracles. El varen engendrar durant una llarga nit d'amor ja que Júpiter va demanar al Sol que retardés el naixement del dia.
A Juno, la deessa protectora del matrimoni, li sobraven raons per estar gelosa, ja que el seu marit adoptava contínuament diferents aspectes per unir-se amb dones mortals. De manera que Juno es negava a permetre que el fill d'Alcmena fos el rei de la Argòlida. A la família d'Amfitrió havia una altra dona esperant un fill, així que si aquest naixia abans, regnaria al seu lloc. Juno va intentar impedir el naixement d'Hèracles mitjançant la deessa dels parts Ilitia, però finalment Alcmena va donar a llum a dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter i Íficles, fill d'Amfitrió. Però finalment Juno s’havia sortit amb la seva, ja que havia nascut abans l’altre nadó, Euristeu, i aquest regnaria l'Argòlida.
A Juno, la deessa protectora del matrimoni, li sobraven raons per estar gelosa, ja que el seu marit adoptava contínuament diferents aspectes per unir-se amb dones mortals. De manera que Juno es negava a permetre que el fill d'Alcmena fos el rei de la Argòlida. A la família d'Amfitrió havia una altra dona esperant un fill, així que si aquest naixia abans, regnaria al seu lloc. Juno va intentar impedir el naixement d'Hèracles mitjançant la deessa dels parts Ilitia, però finalment Alcmena va donar a llum a dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter i Íficles, fill d'Amfitrió. Però finalment Juno s’havia sortit amb la seva, ja que havia nascut abans l’altre nadó, Euristeu, i aquest regnaria l'Argòlida.
Tot i que
immediatament després del seu naixement va rebre el nom d’Alceu en
honor al seu avi Alceu (Ἀλκαῖος, Alkaios), Apol·lo va
modificar el seu nom original per el de Hèracles, com a conseqüència
de la seva condició de ser servidor directe de la deesa Hera.
Imatge de la creació de la Via Làctea extreta de: Enllaç |
Hera, moguda pels cels una altra vegada, va decidir eliminar el petit Hèracles enviant-li dos serps perquè el matessin. Però l'heroi, sense cap espant, les va estrangular.
Poc
temps després del seu naixement, Júpiter va raptar Hèrcules i el
va posar al llit de Juno perquè begués la llet de la deessa i es
tornés immortal, però Juno es va despertar i va empènyer al nadó.
Aleshores, la llet divina es va escampar per tot el cel i així és
com la mitologia grega explica la Via Làctea.
D'altra banda, els mestres més hàbils es varen encarregar de l'educació d'Hèracles. Així, Autòlic li va ensenyar la lluita i la conducció de carros, Èurit (rei d'Ecàlia) li ensenyà el maneig de l'arc, Eumolp li mostrà el cant, Càstor i Pòl·lux s'encarregaren de la gimnàstica i el centaure Quiró li va ensenyar l'astronomia i la medicina. Per últim, cal destacar que, en un atac de ira, Hèracles va matar Linos, el seu instructor musical que li ensenyava a tocar la lira.
Informació de: Enllaç i del llibre Dioses y héroes griegos, de Blas Carmona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada