Antropogonía. Prometeu.

Ja coneixem les edats del home i els mites de Pelasgo, i Deucalió i Pirra. Però com va començar tot això? O, millor dit, amb qui?

Aquest relat es produeix després de la Titanomàquia: Zeus ja s'ha fet amb el poder de l'Olimp i havia tancat als titans als els quals s'havien enfrentat ell i els seus germans. Però un dels titans no va ser tancat i va decidir venjar-se de Zeus: aquest tità és Prometeu.

La primera gosadia del tità va ser formar una nova raça d'homes (recordau les edats del home?), formant-los amb argila. Els va crear tan perfectes que Zeus no va trigar a enfadar-se, però Prometeu ja tenia un altre pla.

Va oferir-li a déu que les seves criatures li farien homenatges i li donarien la millor part dels seus aliments, i així Zeus calmà la seva ira. Però Prometeu va desafiar-lo novament: en lloc de donar-li un banquet, li va donar ossos i restes d'animals.

Zeus, encoleritzat, va llevar-li el foc als homes i els va retornar a la foscor, amb l'intenció de doblegar a les criatures creades pel tità. Prometeu, en canvi, protegint a la seva creació, va robar el foc de l'Olimp i el va retornar als homes. Com càstig per la seva impertinència, Zeus va enviar un regal a Epimeteu, germà de Prometeu. Encara que Prometeu li va advertir al seu germà que no acceptés cap regal del déu, Epimeteu va quedar prendat de la bellesa del regal que li oferia: Pandora (amb la seva corresponent part de història que contarem la setmana que ve).

A més, el sobirà del cel va enviar a Hefest, el déu del foc, per encadenar a Prometeu al mont Càucas i evitar més insolència per part del tità. El va castigar eternament: encadenat com estava, una àliga li menjaria durant el dia el fetge i aquest se regeneraria per les nit. Temps després, va ser rescatat (però no perdonat) per Heracles.

I ja queda ben poc per terminar l'antropogonia: acabarem la setmana següent amb Pandora.

Χαιρετε!