Antropogonia. Pandora.

Ja hem parlat de l'antropogonia, des dels mites de Pelasgo i de Deucalió i Pirra passant per les edats de l'home fins a Prometeu. I avui, de la mà del Diccionari de la mitologia clàssica 2 (I-Z) de Constantino Falcón Martinez, Emilio Fernandez Galiano i Raquel Lopez Melero, tenim a Pandora.

Va ser la primera dona, creada per Zeus amb el propòsit de castigar a Prometeu. Hefest la va modelar amb argila a image i semblaça de les deeses, Atenea la va vestir, les Gracies li posen joies, les Hores la cubreixen de flors, Afrodita la dota de bellesa i Hermes li confereix maldat i la manca d'intel·ligencia. Quan va estar acabada, Zeus la envià a Epimeteu la va acceptar i es casà amb ella per la seva bellesa (com recordareu, Prometeu va advertir-li que no acceptes regals del déu).

Hi ha dos versions sobre què va pasar a continuació:

Per una part, es diu que Prometeu va crear una caixa, encara que en unes altres versions també es parla de la gerra. Dins d'aquesta caixa, va tancar tots els mals del món, per protegir als humans de la furia del sobirà del Olimp i va manar que no s'obris. Pandora, tentada per la curiositat, va ignorar les prohibicions del seu marit i la va obrir, alliberant-ho tot. Els mals es van escampar per tot el món, excepte l'esperança, que queda dins la caixa.

D'altra banda, a l'altra versió la caixa la duia Pandora i, en realitat, contenia tots els bens. Al obrir-la Pandora, es van escapar tots cap a l'Olimp exceptuant l'esperança.

D'aquest mite, a més, surt l'expressió "la capsa de Pandora", que solem fer servir referint-nos a una acció que realitzem i que ens portarà noves desgràcies.

I així conclou el temari referent a l'antropogonia. Tant de bo ho hagin gaudit i no us oblideu de llegir les altres seccions del blog.