Avui tenim el mite de les edats, de les que tenim quatre estirps.
Al principi, a l'època de Cronos i els titans, els Immortals varen crear la primera: la Daurada, que vivien com déus i no tenien preocupacions ni fatigues. Per a ells, la mort era un somni i mai envellien.
La següent va ser la de plata, que va ser pitjor. La seva infància durava cent anys i morien poc després a causa de la seva ignorancia. Zeus els va destruir.
La tercera s'anomenà l'edad broncínea, que es divideix en dos. Van ser una estirp de veu articulada, i eren terribles i vigorosos als quals només els interessaven els actes violents i les guerres. La primera part d'aquesta raça va morir a causa de la pesta i la segona, encara que era més noble que l'anterior i havien set engendrats per déus en dones mortals, varen ser herois que lluitaren per Tebes i que vivien als Camps Elisis.
L'última i actual és l'estirp de ferro, que no es lliura de les seves fatigues durant el día i es consumeixen per la nit. Són la descendència indigna de la raça anterior, unes persones degenerades, cruels, luxuriosos i traïdors. Tot i ésser l'estirp més imperfecta, també barrejaven les seves alegries amb els seus mals.
Al següent personatge que coneixerem a l'antropogonía es el tità Prometeu.
Χαιρετε!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada