Una raça molt llatina i el descans.

Últimament, us presento molts de referents, i avui tornam a tenir una entrada doble.

L'altre día va arribar a casa una revista canina i, fullejant-la, vaig veure un article sobre el bulldog francès.

El subtítol de l'article, com podeu veure, està parafrasejant (paraula curiosa que prové del grec) el Veni, vidi, vici de Juli Cèsar.

El nostre referent gira entorn del descans: la palabra rèquiem és l'acusatiu de requies (descans). I d'aquesta paraula hi ha alguns clàssics que no poden passar desapercebuts:
Primer tenim els rèquiems muscials, tot i que hi ha més vull destacar els de dos autors: el de Mozart. Aquesta obra està basada en els textos llatins i va ser la dinovena misa escrita pel músic, encara que va morir abans d'acabar-la.

El segon rèquiem és el de Verdi. Aquest comença Requiem aeternam dona eis, Domine, és a dir, Dóna'ls descans etern, Senyor.

Leto y Connelly a Requiem for a dream.

A continuació tenim el llibre de Hubert Selby Jr., i a la seva pel·lícula homònima de Darren Aronofsky, Rèquiem per un somni. La historia que se'ns relata és la de Harry Goldfarb (interpretat en la pel·lícula per Jared Leto), la seva mare Sara (Ellen Burstyn), la seva núvia Marion Silver (Jennifer Connelly) i el seu amic Tyrone C. Love (Marlon Wayans), i es divideix en tres estacions: estiu, tardor i hivern.

L'últim rèquiem és una novel·la curta del escriptor espanyol Ramón J. Sender: Rèquiem per un camperol espanyol. És una de les obres del exili de postguerra, i el seu nom original va ser Mosén Millán, canviat al 1960. Aquest llibre, al igual que l'abans esmentat, es va adaptar cinematogràficament pel director Francesc Betriu, amb la col·laboració d'actors com un jove Antonio Banderas, Fernando Fernán Gómez i Terele Pávez.
Χαιρετε!