Els clàssics infantils.

Molts de nosaltres hem crescut veient les pel·lícules, curtmetratges i dibuixos animats de la companyia Disney. I, com tots els grans, algunes de les seves idees tenen ocults (o no) referents grecollatins.

Recordareu que vaig parlar d'en Pluto en una altra entrada, però ell no és l'únic "clàssic" de Disney.

Primer tenim la pel·lícula de La Bella Dorment, concretament, l'escena inicial.

Per què? Malèfica s'enfada amb els reis ja que no l'inviten a la celebració pel naixement de la seva filla i llança una maledicció a la nena. Igual que fa Eris, deesa de la discordia, en les noces de Tetis i Peleu.

 

 Però ella no llança un encantament, sinó una poma. I qui és el personatge Disney de les pomes? Exacte, la més bonica del regne, Blancaneus. En aquesta ocasió és un mirall i no Paris qui decideix per a qui serà la poma, però aquesta poma no es daurada i està enverinada. 

A continuació, tenim un curtmetratge, col·laboració de Dalí i Disney: Destí. En aquest surrealista curtmetratge, s'ens relata l'amor entre una dóna mortal i el pare de tots: Cronos. I parlant de curtmetratges, tenim un altre molt interesant: The Goddess of Spring (La deesa de la primavera). I efectivament, tracta del rapte de Persèfone (que, per cert, significa "la que porta la mort").

Tornant a les pel·lícules, dos personatges molt interesants de El planeta del tresor. El que ens interesa a nosaltres són els seus noms. El més evident és la tendra mascota de la pel·lícula: Morfo, una massa rosada que canvia de forma, i és d'aquí d'on ve el seu nom: del grec morphé. El segon personatge d'aquesta aventura espacial és, ni més ni menys, que el protagonista Jim, i es que el seu nom sencer és James "Jim" Pleiades Hawkins. En la mitologia grega, les Plèiades eren les set filles d'Atlas i de Plèione, nascudes al mont Cileno. Gairebé totes elles varen tenir relacions amb déus: Maia, la major, va ser amant de Zeus i mare d'Hermes; Celeno va engendrar, amb Poseidó, a Lico; i Lico es va juntar amb la següent germana, Alcíone, amb la qual va tenir a Hirieo; una altra plèiade amant de Zeus va ser Electra, tenint dos fills, Dàrdanos i Jasió (qui va tenir un fill amb Demèter); Astèrope va tenir una aventura amb Ares de la que va sorgir Enomau; Lacedèmon va ser fill de la plèiade Taigete i de Zeus; per últim, Mèrope va ser l'única en no tenir cap relació ni fills amb els déus.

I un altre nom curiòs de Disney és Milo, de Atlantis, que en grec és una illa volcànica del mar Egeu, d'on es la coneguda estatua del Venus de Milo.

Un altre clàssic Disney és La Bella i la Bèstia que, en realitat, està basat en el relat de Psique i Eros: un home bó que, baix l'aparença de monstre, rapta a una dona.

I per últim, el referent més obvi de Disney: Hercules. Tot i que la pel·lícula no és totalment fidel als mites gregs conserva l'escena en la que un petit Hercules estrangula a les dues serps (en la versió de Disney, són enviades per Hades), i el nom dels pares "adoptius" d'Hercules: Amfitrió i Alcmena, que en el mite grec és la mare real de Hercules.

A més, al llarg de la cançó de Megara (personatge original del mite), podem veure un munt d'estatues de Eros i, fins i tot, la de Eros i Psique. I a la cançó De zero a heroi, veiem un resum dels dotze treballs.

I com una bona pel·lícula sobre grecs, han de representar als déus de l'Olimp.

 

 

Al fons, Psique i Eros; enrera, Helios, Persèfone, Demèter, Atenea, Poseidó, Apol·lo (amb el sol al pit); davant, Hefest amagat per Ares, Afrodita i Dionis.

També tenim la serie de Hercules, que ens conta les peripècies de la juventut del personatge de Disney acompanyat per Cassandra i per Ìcar, i surten molts personatges mitologics: Galatea, Dèdal, Jasó, etc. Fins i tot surt un reporter que resulta ser el mateix Homer!

En l'episodi Hercules i l'autèntica llegenda, surt Aquil·les, que havia set entrenat pel Phil, i intenta recuperar la seva gloria pasada, perduda per culpa d'un accident amb el taló.

I en Hercules i el princep de Tràcia, han d'anar ell i Adonis al jardí de les Esperides, on es troben les pomes d'or (un dels dotze treballs). Però per aconseguir la direcció, pregunten a l'oracle de Delfos, que els envia a veure a Nereu, ja que és qui sap on queda. Ell, que ja es un vell rondinaire, es nega i comença a transformar-se (això té sentit, perquè Nereu, originalment, és una divinitat marina). Quan Hercules i Adonis aconsegueixen que parli, els envia al jardí on es troben a Atles, que enganya a Hercules per a què sostengui el món, però acaba tornant al seu lloc.
Χαιρετε!