Reis de la música.

Fa prop d'un any, vaig començar a escoltar The Doors i, per curiositat, vaig llegir la biografia (βιος i γραθειν) de Jim Morrison, the Lizard King, el "rei llangardaix".

Morrison (Melbourne, Florida, 8 de decembre de 1943-Paris, França, 3 de juliol de 1971), poeta, cantant i estudiós, va començar amb el seu grup, The Doors, per un amic seu, Manzanarek, qui es va quedar impresionat pel seu talent com a poeta. Varen escollir el nom del grup per Les portes de la percepció de Aldous Huxley, i la banda va aconseguir un contracte per a tocar en el bar Whisky a Go Go, on naixeria, a partir d'improvisacions, la seva famosa cançó: The End. A aquesta, Morrison li afegia o li llevaba versos segons el seu estat d'humor, fins que un  dia Paul A. Rothchild els va escoltar i la versió es va quedar com aquell día (una versió massa obscena per al propietari del local, que els va fer fora mentre el públic cridava d'emoció)

I què té a veure tot això amb aquesta secció? Bé, doncs que Morrison, com estava tan influenciat pels estudiosos, era normal que estigués influenciat per la cultura clàssica, i per això va escriure un petit fragment que va incloure la nit que Rothchild el va descobrir i que va fer que el propietari del bar s'ofengués. Aquest fragment és, ni més ni menys, que la seva propia i breu versió d'Édip Rei, que diu així.

Father? (Pare?)
Yes, son? (Sí, fill?)
I want to kill you... (Vull assassinarte.)
Mother? (Mare?)
I want to... fuck you! (Vull... jeure amb tu!)

Aquesta última part, en la versió gravada, va ser censurada per motius obvis. Aquí us deixo la cançó (concretament, la part d'Èdip és al minut 7:29).

Ens veurem molt aviat amb noves entrades. Χαιρετε!